‘Luces y sombras de un pasado’ és el títol de la primera novel·la de l’escriptora local Núria de Espinosa, que es presentarà a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler el pròxim 26 de març, a les 19 hores.
La novel·la està basada en fets reals i convida al lector a fer un viatge en el temps. La Guerra Civil és l’inici d’aquesta trepidant aventura literària, en la qual, un complot frustrat per matar al General Franco, endegat per un grup de soldats i oficials, marcarà per sempre la vida de les protagonistes. La trobada casual de la Glòria amb la Rosario, amigues des de la infància, anirà desenterrant antics records i vivències personals. L’intent per a descobrir la seva veritable identitat acabarà en una difícil controvèrsia.
– Com va néixer aquesta obra?
– Fa més de tres anys, després d’una conversa amb amigues de la meva mare. Està ambientada en l’època franquista, que forma part de la història de la protagonista. Està basada en fets reals, però també té una part fictícia i menciona alguns espais emblemàtics de Rubí. Quan vaig conèixer la història de la protagonista, em va impactar i vaig decidir investigar el tema. Després de meditar els pros i els contra, vaig decidir escriure el llibre. Espero que ningú es molesti, ja que només vull explicar un succés que durant anys restar amagat i alhora aportar un granet de sorra a la memòria històrica del país.
– Com ha estat el pas de la poesia a la narrativa?
– La meva veritable vocació és escriure novel·la i especialment el gènere d’intriga, ficció i història. Sóc autodidacta i aprenc amb cara paraula que escric, en poesia o en narrativa. Per mi aquesta obra ha estat un esforç molt important, pel meu estat de salut, ja que he dedicat moltes hores de treball. Vull agrair a la família i amics el seu suport durant la creació de la novel·la. A més, com en l’anterior publicació, part de les vendes del llibre es destinarà a l’entitat d’ajuda social i veïnal ASAV.
– No deixaràs la poesia?
– Els versos em surten de l’ànima des que era nena i la poesia és la meva eina per transmetre allò que em perturba, m’emociona o m’inquieta. Una forma de compartir amb la resta. El poemari ‘El silencio de la luna’ està a la tercera edició i participo en bastants recitals. Això m’ajuda a superar la meva timidesa.