La xifra de població de Rubí a 1 de gener de 2016 se situa en els 75.472 habitants, segons les dades recollides al Padró Municipal, xifres ja aprovades per la Junta de Govern Local. D’aquesta manera, la ciutat supera la barrera dels 75.000 habitants, requisit per poder passar del règim comú al règim de cessió d’impostos que estableix la Llei reguladora de les Hisendes Locals i que es tradueix en un increment de l’aportació econòmica que rep de l’estat espanyol.

Les poblacions de més de 75.000 habitants, així com les capitals de província o de comunitat autònoma, reben un percentatge més elevat del rendiment que obté l’estat de la recaptació de diferents tributs ─l’Impost sobre la renda de les persones físiques, l’Impost sobre el valor afegit imputable a cada municipi i els Impostos especials sobre l’alcohol, els hidrocarburs i el tabac imputables a cada ciutat─ que la resta de poblacions, regulades pel règim comú.

El govern revisa cada quatre anys el conjunt de municipis que s’inclouen en aquest model de cessió. La darrera revisió es va fer l’any 2012 i, per tant, enguany s’actualitzarà de nou. Rubí, però, no sabrà fins a finals d’aquest any si podrà acollir-se al règim de sessió, ja que no serà fins aleshores que el govern espanyol aprovarà la xifra definitiva de població de la ciutat.

Per a l’alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, “75.000 habitants és una xifra sobretot simbòlica, que ens fa adonar que vivim en una gran ciutat”. La màxima responsable municipal considera que “el fet d’haver superat els 75.000 habitants ens ha d’ajudar a tornar a reivindicar a les administracions supramunicipals que han d’invertir a la ciutat”.

Reclamar més i millors serveis
Martínez assegura que l’increment de la població “ens servirà per continuar fent amb més força el que hem fet en els darrers mesos: recordar a la Generalitat que som una gran ciutat i reclamar els serveis que considerem necessaris”. La primera edil reitera que “la ciutat s’ha cansat de ser la germaneta pobra del territori i de reclamar, per activa i per passiva, serveis indiscutibles com una atenció continuada en pediatria, que es resoldria si tinguéssim l’Hospital Vicenç Ferrer, que podria ser una realitat des de l’any 2010”.

Martínez també ha recordat que Rubí necessita una segona estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i que, tenint en compte que la ciutat és partit judicial, també es fa imprescindible disposar d’un “Palau de Justícia en condicions”.