La UE ha fixat l’any 2028 com a límit per eliminar l’amiant dels edificis públics i el 2032 per a la seva erradicació total

Cristina Carrasco

L’amiant és un material que es va fer servir en grans quantitats en les construccions de finals del segle passat. Es troba principalment en forma de fibrociment en teulades, dipòsits, baixants o jardineres, però també formant part d’altres materials en edificis i infraestructures. Si aquests materials es deterioren, alliberen microfibres que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries i poden provocar diferents tipus de càncer, malalties pulmonars com l’asbestosi o mesotelioma maligne. Aquestes malalties poden trigar entre 20 i 40 anys a aflorar.

L’ús de l’amiant es va prohibir l’any 2002, però la Generalitat estima que a Catalunya encara resten més de 4 milions de tones d’amiant. El 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil i constituiran, si no ho han fet ja, un problema de salut pública, laboral i mediambiental.

La Unió Europea (UE) va fixar com a objectius la retirada de l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032. Per aquest motiu, la Generalitat va impulsar l’aprovació del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032.
Per avançar en les actuacions previstes en el Pla, la Generalitat acaba de presentar el mapa del cens de cobertes d’amiant de Catalunya, una eina gràfica i interactiva, desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Això sí, es tracta d’una primera versió del cens, que, segons el govern català s’anirà ampliant, i les dades no són completes. Per tant, pot ser que inclogui cobertes que no continguin amiant o bé que en tinguin i no s’hagin identificat perquè estan tapades.

A partir d’aquesta primera versió del mapa, s’extreu que dels 947 municipis que té Catalunya, s’ha detectat presència en 945 localitats, el que vol dir que gairebé tot el territori català. “Aquestes dades impliquen que hi ha 122.462 cobertes amb fibrociment, que suposen una superfície total de gairebé 40 km² i unes 700.000 tones”, va assenyalar la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, en la presentació.

Els municipis amb més tones de fibrociment en teulades són Barcelona (17.716), Terrassa (11.285), Sabadell (10.934), Lleida (9.317) i Manresa (7.763). En el cas concret de la nostra ciutat, el cens assenyala que s’han determinat 634 cobertes de fibrociment. Aquestes cobertes es concentren principalment en zones com Rubí Sud, Cova Solera, Can Jardi i Can Fatjó, amb 229, seguit de barris com Can Rosés, El Pinar i el polígon del Molí de la Bastida (94). Altres espais on també s’assenyala presència de fibrociment és Sant Muç (64) o Can Solà, Can Barceló, Vallès Parc (34). La resta de cobertes detectades pel visor estan disseminades pel municipi.

Pel regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient, Andrés Medrano, la xifra de 634 cobertes no és tan rellevant perquè el que importa al final és la superfície total que impliquen aquestes.

Repte tècnic i econòmic
La Llei estatal 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, va establir que, en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor, període que finalitzava el passat 10 d’abril de 2023, els ajuntaments havien d’elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant, juntament amb un calendari que en planifiqués la retirada. Tant el cens com el calendari s’han de trametre a les autoritats de cada comunitat. També en Ple nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032 es contempla que els ajuntaments han d’elaborar el cens de materials que contenen amiant a Catalunya.

Les administracions locals tenen per endavant un gran repte com és l’elaboració d’aquest cens, que ha d’incloure el màxim d’informació sobre la presència d’amiant al municipi, és a dir, que ha d’incloure infraestructures de titularitat pública i també privada, i no només teulades sinó tots els elements que puguin contenir amiant.

Andrés Medrano considera que l’eina que acaba de fer pública la Generalitat és una primera ajuda per als ajuntaments per elaborar aquest cens. Tot i això, reconeix que el repte per als municipis és majúscul. “En primer lloc, és que pot haver-hi cobertes de fibrociment pintades o amagades amb vegetació que no hagin estat detectades, i, en segon lloc, el fibrociment no només està a les teulades, sinó que es troba en altres elements com aïllaments, canonades, baixants, dipòsits”, apunta.

Segons Medrano, l’administració local, a partir d’aquesta primera informació, començarà la tasca de cartografiar, una feina laboriosa que tindrà dues fases. En la primera, se seleccionaran els edificis públics amb criteris de freqüentació, és a dir, aquells que registren grans entrades de persones com poden ser centres escolars o sanitaris. D’aquests edificis, es farà un inventari de tot el que pugui contenir amiant.

“Després d’aquest primer cribratge, caldrà procedir a les inspeccions tècniques d’edificis anteriors a 2002, que és quan es va prohibir el material”, apunta el regidor, qui reconeix que “això remet a molts edificis, públics o privats, que es van fer fa diverses dècades i sobre els quals, en alguns casos, no hi ha molta informació”.

El regidor assenyala que també serà important detectar elements de fibrociment que impliquin més riscos, és a dir, aquells que estan exposats a l’exterior i, per tant, tenen més possibilitats de trencament per manipulació o accident. “Si està confinat, sense contacte amb l’exterior, i no es trenca, no deixa anar fibres d’amiant i no és un perill”, apunta.

És a partir de la informació que es va començar a recopilar fa uns anys sobre edificis públics i del cens presentat per la Generalitat, que el consistori començarà a treballar per tirar endavant el cens i sempre amb la vista posada en un any clau 2028, any fixat per la UE per haver fet efectiva la retirada d’amiant dels edificis públics i llocs de risc, i 2032, any que l’amiant haurà d’haver desaparegut de tot el territori.

El cost de retirar l’amiant
Els municipis s’enfronten ara amb el repte tècnic d’elaborar un cens el més complet possible, però la dificultat real arribarà en el moment de retirar l’amiant pel cost econòmic que implica. “Retirar i gestionar l’amiant és complex, ja que requereix personal especialitzat, dispositius específics i mesures de protecció, per la qual cosa resulta molt car”, apunta el regidor, qui té molt clar que els municipis hauran de demanar ajuts a les administracions supramunicipals per afrontar el repte. I no només ajuntaments, també empreses i ciutadans hauran de fer front a les despeses.

Fins a l’any 2022, les convocatòries d’ajuts de la Generalitat per retirar amiant anaven dirigides a particulars. L’any 2023 es va destinar 32 milions d’euros per a la retirada a indústries o activitats agràries, i 18 milions més per la retirada a edificis tant per particulars, com a comunitats de veïns o empreses. L’any passat es van fer 442 actuacions en centres educatius del territori, entre ells el Ramon Llull de Rubí, per treure aquest material dels edificis. Des de l’any 2019, s’han atorgat més de 71 milions d’euros a retirar amiant dels edificis de tot Catalunya.

Són les primeres passes reals que es fan per erradicar aquest tòxic material del territori, però queda molt per fer, a contrarellotge, amb una important despesa econòmica i sota l’amenaça silenciosa de l’amiant.

Dos anys després, la zona dels horts del Castell continua amb restes de fibrociment i sense restaurar

Dos anys després que l’Ajuntament executés el desmantellament dels horts i les barraques que hi havia entre el Castell i les vies del tren, argumentant raons de seguretat i davant el risc d’incendis, la zona encara manté restes de fibrociment i altres residus, l’orografia s’ha vist sensiblement alterada i el terreny no s’ha restaurat. L’afer continua el seu camí judicial arran de la denúncia penal presentada el 2022 per l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) contra Extrayse, l’empresa a qui es va adjudicar l’actuació, i contra l’Ajuntament, com a responsable civil.

El jutjat d’instrucció 3 de Rubí va obrir diligències d’investigació per aclarir si les tasques de desallotjament i enderrocament es van fer adoptant totes les mesures de seguretat necessàries per prevenir l’exposició de l’amiant. Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda, que assessora l’AUP, explica que al setembre de l’any passat la jutgessa va dictar un auto en el qual es reconeix que hi ha fragments de fibrociment a la zona, però que aquests eren de mida petita i que estaven dispersos al llarg de les vuit hectàrees de terreny, per la qual cosa no considerava que pogués ser un focus de contaminació ambiental. Per aquest motiu, va sobreseure el procediment.

Davant aquesta decisió, Franco explica que van interposar un nou recurs contra aquesta interlocutòria i que el 27 de febrer la jutge va tornar a arxivar la causa reiterant que no hi havia delicte contra la salut pública ni delicte mediambiental. La lletrada explica que el 14 de març van presentar un nou recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona, que serà qui dictamini si s’han de reobrir les prèvies o no.

En tot cas, Judith Franco valora que ha quedat sobradament acreditada, tant a l’informe dels Mossos com en els diferents pronunciaments judicials, la presència de peces de fibrociment a la zona i que el desmantellament no es va fer correctament. “A més de les restes de fibrociment, i d’altres materials com bidons, que han quedat soterrats, la zona ha quedat alterada orogràficament, s’han carregat els arbres fruiters i l’ecosistema propi de l’entorn”, apunta.

Franco assenyala que, a més, fa un any, l’Ajuntament va remetre un escrit a la justícia en el qual demana permís per netejar totes les restes, malgrat que aquestes, segons el consistori, no tenen relació amb els treballs que es van dur a terme sinó que són fruit de l’erosió del sol.

“Avui dia, el consistori encara no ha fet res i nosaltres hem presentat una instància administrativa per recordar-li que encara està així”, explica la lletrada qui afegeix que “si no actua, presentarem un requeriment administratiu perquè llavors el que hi hauria seria una inactivitat administrativa, i si no hi ha resposta, haurem d’anar a un contenciós administratiu, perquè se n’ha de fer càrrec”.

---

NOTÍCIES RECENTS