Un 10% de les llars de la ciutat pateixen pobresa hídrica en el seu dia a dia, segons un estudi de la UAB

L’informe del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona conclou que cal redefinir l’abordatge de la pobresa hídrica

Redacció

Un 10% de les llars de Rubí, especialment en situació vulnerable, pateixen pobresa hídrica en el seu dia a dia. Així ho recull un estudi del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que analitza com les famílies experimenten la pobresa hídrica i quines estratègies adopten per poder afrontar les factures, destacant l’impacte emocional i social que els comporta.

Segons l’informe, les famílies rubinenques entrevistades tenen un alt grau de conscienciació sobre l’estalvi d’aigua i han implementat mesures com reutilitzar aigua freda de la dutxa, reduir l’ús de rentadores o limitar les dutxes dels infants. Tot i això, moltes es troben al límit de la seva capacitat d’estalvi, ja que els consums essencials fan impossible reduir més l’ús d’aigua.

L’estudi assenyala que aquest esforç constant genera ansietat, especialment entre les dones, sovint responsables de les tasques domèstiques, i que la manca d’accés a dispositius eficients, com reductors de flux o cisternes de doble descàrrega, agreuja la situació.
Un altre problema és la percepció negativa de l’aigua de l’aixeta, que porta moltes famílies a consumir aigua embotellada, augmentant així les seves despeses. Aquesta decisió, influïda per desconfiança o desconeixement, incrementa la vulnerabilitat econòmica. L’impacte de la COVID-19 ha exacerbat la situació, ja que el confinament va incrementar la demanda d’aigua per higiene i neteja, afegint pressió a les famílies amb ingressos reduïts.

Segons l’informe, malgrat aquestes dificultats, moltes llars no han sol·licitat ajudes ni han rebut assessorament per gestionar les factures. Agents socials del municipi assenyalen que només una minoria accedeix als recursos disponibles, sovint per desconeixement o per l’estigma associat a demanar ajuda. Això evidencia mancances en les polítiques de suport, que no arriben a la majoria de les llars afectades.

L’estudi també apunta que la pobresa hídrica és una expressió de desigualtats socioeconòmiques i dels processos de privatització dels serveis bàsics. En aquest sentit, assenyala que a Rubí, la gestió privada de l’aigua dificulta mesures equitatives i sostenibles i que, malgrat mecanismes com el Fons de Solidaritat, aquests són insuficients per abordar les causes profundes.

Així, l’anàlisi conclou que cal redefinir l’abordatge de la pobresa hídrica i que és necessari anar més enllà de les polítiques d’eficiència i subvencions, adoptant una perspectiva que integri les experiències de les famílies i els factors estructurals que perpetuen aquesta problemàtica. Només així es poden garantir els drets d’accés equitatiu i sostenible a l’aigua per a totes les llars.

NOTÍCIES RECENTS