El ballarí rubinenc Santiago Granizal i l’actriu mallorquina Rossy de Palma seran els encarregats de fer el Pregó de Festa Major. Granizal, de 32 anys, és uruguaià i està molt vinculat a Rubí des que va arribar del seu país. Codirector de l’escola de ball i teatre 8 Temps, també col·labora dirigint obres de teatre infantils a l’Escola de Ca n’Alzamora, on va treballar durant uns anys.
El ballarí, que ha estat campió del món de ball de saló i quatre cops campió d’Europa, ha format parella amb Rossy de Palma en el popular programa televisiu de TVE ‘Bailando con las estrellas’.
-Com has arribat fins a Rubí des de l’altra punta del món?
-A l’Uruguai vaig començar a fer dansa i teatre amb 9 anys, era una formació molt completa i amb 18 anys, l’Antonio -el seu company i codirector de l’escola de ball 8 Temps-, i jo vam decidir venir a Barcelona, on vivia el seu germà. Vaig començar ballant tango a Les Rambles, sense papers, de forma totalment il·legal. Un dia vaig anar a Platja d’Aro, a un campionat de ball, i vaig descobrir el ball de saló. Vaig decidir que jo també volia fer ball de saló i vaig començar a competir.
La parella de ball de l’Antonio era de Rubí i ens vam fer amics. A Rubí vam venir a fer ‘asados’ que organitava l’Associació Uruguaio-catalana Los Botijas, a l’escola Pau Casals. I després de viure a Barberà, Manresa i Sabadell, vam venir a Rubí. I va ser arribar aquí i sentir una connexió amb el lloc. De seguida vaig veure que a la ciutat hi ha com dues cultures, la identitària pròpia de Rubí i les cultures regionals de la ciutat formada pels immigrants. I jo em sento una mica enmig de totes dues.
-I des d’aleshores, has estat sempre molt vinculat a la ciutat.
-Vaig treballar a l’escola Ca n’Alzamora, on continuo fent espectacles i des del primer dia he insistit perquè siguin en català. Jo el vaig aprendre al carrer i volia involucrar-me amb la identitat de Catalunya. Ara ja fa 10 anys que fem aquests espectacles i estic orgullós que tots hagin estat en català.
També he treballat amb el Moviment de Mestres de Rubí i el Pla Educatiu d’Entorn i fa 5 anys l’Antonio i jo vam tenir l’oportunitat de fer-nos càrrec de l’escola 8 Temps. Amb el temps, crec que hem aconseguit que els rubinencs tinguin una escola de ball i teatre de qualitat i que no hagin d’anar fins a Barcelona.
-A més, 8 Temps fa diversos espectacles anuals oberts a la ciutadania cada any.
-Sí, nosaltres sempre hem anat a les associacions de veïns, hem ofert espectacles teatrals i de dansa gratuïts. També ens hem ofert per celebrar el Dia del teatre amb espectacles al carrer. De moment, sense èxit, he de dir. Des del primer moment que vam arribar a Rubí, ens vam posar la samarreta de la ciutat.
-Com arribes al concurs ‘Bailando con las estrellas’ i que ha suposat per tu el salt a la televisió?
-Em vaig presentar al càsting perquè la meva parella de ball volia participar-hi i per sorpresa em van triar a mi. Em va tocar ballar amb Rossy de Palma i per mi això va ser genial, perquè és una actriu i encara que jo visc del ball, primer em considero actor i després ballarí. Amb ella he tingut una connexió diferent, m’he sentit no només ballarí, sinó artista.
-I va arribar una trucada de l’Ajuntament perquè fóssiu els pregoners.
-Em vaig quedar molt sorprès, al principi jo pensava que volien a la Rossy, però em van dir que ens volien als dos. L’altre dia vaig estar al balcó i estic una mica impressionat.
He llegit alguns comentaris a les xarxes que diuen que hi ha gent que s’ho mereix més. I tant! Estic segur que hi ha gent que ho mereix molt més que jo, perquè a més a Rubí hi ha molts artistes i molt bons! És una ciutat molt cultural.
-I el pregó, ja heu pensat com serà?
-Ara mateix, la Rossy és a Tunísia, el diumenge ens trobarem i parlarem per veure com ho fem. Serà festiu i divertit, però també vull dir-li a la gent que cal lluitar pels somnis, perquè és el que jo he estat fent sempre.
-I després, què?
-La televisió m’ha obert moltes portes, m’estan trucant per fer coses, però jo no vull descuidar l’escola, és el meu arbre primari, els meus fonaments. Tot el que vingui a partir d’ara és fruit de l’escola, que per mi és el més important.