Uns 750 nens de 4t de Primària de totes les escoles de la ciutat van participar el dijous en la tercera cantata escolar, que se celebrava per primer cop al Castell. Al voltant de 1.500 persones van seguir de prop l’acte organitzat pel grup de professors de música de Rubí. Cada nen va rebre dues entrades gratuïtes per als seus familiars, que ja feien cua a l’exterior del recinte una hora abans de l’inici. Després d’una primera edició dedicada a les riuades i d’una segona sobre una sardana de viatge per Amèrica, en aquesta ocasió la cantata estava dedicada a les escoles. El motiu de la commemoració és que enguany n’hi ha tres que compleixen 50 anys: Balmes, Pau Casals i Schola.

La calorosa jornada va començar amb la presentació i desfilada dels nens dels diferents centres: Liceu Politècnic, Schola, Joan Maragall, La Torre de la Llebre, Escola Ribas, Rivo Rubeo, 25 de Setembre, Balmes, Can Alzamora, Escola Montserrat, Montessori, Pau Casals, Teresa Altet, Mossèn Cinto, Regina Carmeli i els Maristes. És a dir, totes les escoles, tant públiques com concertades de la ciutat, excepte dues: el Ramon Llull i l’Escola del Bosc, que té alumnes que encara no han arribat als 10 anys. L’alcaldessa, Carme García, va agrair la implicació de les famílies i dels educadors i va desitjar que els nens “fessin més primavera amb el seu cant”.

Les cançons, extretes de llibres de text, del Club Super 3 i de bandes sonores de pel·lícules, s’anaven intercalant amb la narració del conte ‘En Jan va a l’escola’. És la història d’un nen de 4t de Primària des que es lleva fins que se’n va a dormir, amb especial èmfasi en el seu dia a dia a l’escola.

Set músics de l’Escola Municipal Pere Burés (tres guitarres, un percussionista, un bateria, un flautista i un clarinetista) marcaven el ritme als nens, situats en semicercle. Les necessitats de cada cançó requerien l’ús de diversos elements, com per exemple una televisió de cartró, plàtans o els típics pals japonesos per menjar. La cantata, que va durar 45 minuts, culminava una llarga feina iniciada el passat setembre en cada aula dels centres participants. Els nens només van assajar una hora tots junts a l’escenari improvisat del Castell. Es va demanar als pares que s’abstinguessin d’aplaudir entre cançó i cançó, no només per no distreure els joves intèrprets sinó també per respectar la continuïtat narrativa de la història.

La diada es va complementar amb un espai de joc a Can Xercavins, tutelat pels alumnes del mòdul d’esports i lleure del Regina Carmeli. Aquesta nova activitat pretenia afavorir la interacció i coneixement entre els nens. Un dinar de germanor va posar punt final a l’acte.

Tolerància i companyonia
Maria Lladó, professora de música del Pau Casals i que va exercir com a directora d’orquestra, ressaltava el creixement de l’acte, que ha passat de les 5 escoles del primer any a les 10 de l’edició anterior i a les 16 actuals. “És molt important per a la motivació dels infants, perquè cantar per algun motiu és més engrescador, i perquè els pares coneguin la ciutat: n’hi ha molts que vénen al Castell per primer cop”. I va destacar la vessant pedagògica de la cantata, útil per “treballar valors com la tolerància o la companyonia”.