El CN Rubí femení, una per una: la fi d’una era

Després de dotze anys defensant amb orgull el nom de Rubí a l’elit del waterpolo, aquesta temporada ha marcat el final d’una etapa daurada, amb el retorn de l’equip a Primera Nacional

L’equip va afrontar la temporada amb diverses baixes importants i es va veure obligat a reconstruir-se pràcticament des de zero. Només cinc jugadores van continuar, juntament amb l’equip tècnic liderat per Karlos Ligero. Tot i les adversitats i els resultats complicats, el grup, un dels més joves de la competició, es manté ferm en la seva determinació. Amb renovada il·lusió i el mateix esperit de lluita, l’equip es prepara per reinventar-se i tornar a l’elit, deixant enrere una era d’èxits per començar una nova etapa amb la mateixa passió.

Abril Caballero

Procedent del Mediterrani i formada a les files del Sant Feliu, Abril Caballero va arribar al club rubinenc amb l’objectiu de continuar creixent en un equip de l’elit. Al llarg de la temporada, va gaudir de minuts valuosos davant rivals exigents com el Sabadell, el Terrassa o el Sant Andreu, oferint actuacions destacades que van sorprendre per la seva joventut. Alhora, fora de Can Rosés, la jove guardameta es va proclamar subcampiona de la lliga juvenil i va assolir la tercera posició al Campionat de Catalunya amb l’equip de Gràcia, tot això mentre exercia el seu paper de segona portera blanc-i-vermella. Mitjana: 8,1

Michaela Naneva

La búlgara aterrava a Can Rosés amb el cartell de líder de la selecció búlgara i l’expectativa de ser una peça clau per a l’equip. No obstant això, el seu pas pel CN Rubí no va tenir el protagonisme esperat. Una lesió a les primeres jornades va impedir veure la millor versió d’una jugadora que arribava amb promeses. Durant l’aturada hivernal, Naneva va capitanejar la seva selecció a la Divisió 2 de la World Cup, però el combinat búlgar va firmar un paper discret, tancant el torneig com el pitjor equip de la competició.

Amb escassos minuts a la lliga i sense acabar d’encaixar en la dinàmica de grup, la jugadora va decidir abandonar el club abans del tram decisiu de la temporada, just quan el CN Rubí es jugava la permanència. Una sortida prematura que va posar punt final a una etapa breu, tornant al seu país natal. Mitjana: 8,3 Gols: 0

Noa Montero

En la seva segona temporada completa amb el primer equip, Montero no va gaudir de tants minuts com l’any anterior, quan havia estat una jugadora habitual a la plantilla per a Karlos Ligero. Tot i aquest canvi de protagonisme, va acceptar el seu nou rol amb plena esportivitat, una actitud que altres no van saber adoptar. Igual que Caballero, va tenir l’oportunitat de sumar minuts contra alguns dels rivals més exigents de la lliga, destacant amb una gran actuació al camp del Mediterrani.

Amb només 19 anys, i després de tota una vida vinculada al Club Natació Rubí (on va debutar amb el primer equip fa dues temporades, marcant en el seu segon partit contra un Sabadell que, com ara, era pràcticament insuperable), Montero ha decidit posar punt final a la seva etapa com a jugadora per centrar-se plenament en els estudis. Mitjana: 11,8 Gols: 0

Clàudia Gómez

Tot estava a punt per al gran debut de Gómez a la Divisió d’Honor. Després d’una temporada cedida al Vallirana, on es va proclamar campiona de la Copa Federació, la jove promesa tornava a Can Rosés amb ganes de fer-se un lloc al primer equip. Però, una greu lesió al làbrum de l’espatlla dreta va truncar les seves aspiracions i la va obligar a acomiadar-se prematurament de la temporada.

Abans de la lesió, però, Gómez va deixar molt bones sensacions en els pocs partits disputats, especialment davant rivals directes com l’Echeyde o l’Irona. A més, tenia un paper destacat en l’equip juvenil, on era una de les principals referències ofensives. Ara, amb la mirada posada en la recuperació, tot apunta que podria tornar a competir a l’octubre. Si ho fa sense molèsties, la canterana té tots els números per convertir-se en una peça clau en el futur immediat de les blanc-i-vermelles. Mitjana: 16,0 Gols: 0

Nerea Vidondo

Vidondo va tornar a la Divisió d’Honor, ara amb el Rubí, després d’una temporada destacada a l’Horta, on va ser una de les màximes golejadores de l’equip. A Rubí, tot i no ser una de les principals anotadores, el seu joc ha estat fonamental per a l’estructura ofensiva de l’equip. Amb una gran visió de joc i capacitat per generar espai. La seva experiència i lideratge han aportat estabilitat i cohesió a l’equip, especialment en una temporada marcada per la lluita per la permanència. Mitjana: 19,0 Gols: 6

Erika Douton

Si Clàudia Gómez representa una de les grans promeses de la pedrera del CN Rubí, Erika Douton no es queda enrere. Amb només 16 anys, la jove rubinenca ha completat la seva primera temporada com a jugadora fixa del primer equip, després d’haver debutat amb quatre partits el curs anterior. El seu rendiment no ha passat desapercebut: s’ha consolidat com una peça important pel seu treball incansable en defensa i la seva habilitat natural per robar pilotes.

Al juvenil, el seu paper encara és més protagonista. Juntament amb Luna Vara, ha liderat l’equip amb solvència, i tot i la seva joventut, ha estat una de les referents en l’eix ofensiu, encaixant 16 gols. Unes xifres que perfilen a Douton com una de les jugadores amb més projecció del planter blanc-i-vermell. Mitjana: 21,4 Gols: 6

Alyssa Lengtat

Lengtat, procedent dels Estats Units, va arribar al Rubí com una de les primeres incorporacions internacionals de la temporada 2024-2025. Amb una sòlida trajectòria a la Universitat de Califòrnia, on va destacar tant en atac com en defensa, Lengtat es va integrar ràpidament en l’estructura de l’equip de Karlos Ligero. Des del començament de la temporada, va demostrar la seva vàlua, especialment en defenses, convertint-se en una peça clau per a l’equip. La seva experiència i capacitat per llegir el joc van aportar estabilitat i solidesa a la defensa rubinenca. Mitjana: 22,8 Gols: 9

Lucia Hidalgo

Després de tota una vida esportiva vinculada al Sant Feliu, Hidalgo va fer un pas important en la seva trajectòria arribant a Can Rosés per reforçar zona dels dos metres del CN Rubí. L’experimentada jugadora no només va adaptar-se ràpidament al nou entorn, sinó que va protagonitzar una de les seves millors temporades a Divisió d’Honor. Amb una de les millors xifres golejadores de la seva carrera a la màxima categoria, Hidalgo es va convertir en una boia clau en el paper ofensiu de l’equip.

A més del seu rendiment a l’aigua, va aportar estabilitat i veterania en un any exigent per a l’equip rubinenc. Les bones sensacions que ha deixat han estat decisives perquè la jugadora hagi decidit continuar vinculada al projecte, ara des de la Primera Nacional, on serà una de les referents per al nou curs. Mitjana: 24,9 Gols: 11

Laia Rion

Rion és una d’aquelles jugadores que, discreta però constant, mai falla. La barcelonina ha estat present en tots els partits d’aquesta temporada, convertint-se en una peça indispensable dins la rotació de l’equip rubinenc. Tot i que sovint passa desapercebuda pels focus mediàtics, Rion ha signat una de les seves millors temporades a nivell ofensiu, aconseguint una de les seves millors xifres golejadores des que és a la Divisió d’Honor.

Amb aquesta ja són cinc temporades defensant els colors del CN Rubí, i el seu creixement no s’atura. Any rere any es consolida com una de les jugadores més solvents i fiables del club, tant per la seva constància com per la seva capacitat de sumar, sempre en silenci. Mitjana: 28,4 Gols: 12

Alisha Winstanley

Amb la marxa d’Irene Costa i Maria Sampaio, la porteria del Rubí quedava orfe i es presentava com un dels grans reptes a resoldre. La solució va arribar des de Nova Zelanda, amb l’arribada d’Alisha Winstanley, internacional amb la seva selecció i amb experiència prèvia en competicions internacionals.

El repte no era menor, i la temporada va estar marcada per la irregularitat. Tot i firmar bones actuacions en moments puntuals, Winstanley també va cometre errors que van penalitzar l’equip en partits clau. Malgrat tot, la seva evolució va anar en ascendència, especialment en la fase de play-off pel descens on la neozelandesa va mostrar la seva millor versió. Segura sota pals i molt més sòlida en la presa de decisions, va aconseguir tancar l’any amb molt bones sensacions, malgrat el descens de categoria. La seva progressió final deixa la porta oberta a un futur amb més estabilitat i confiança. Mitjana: 29,4

Judith Prados

En la seva cinquena temporada amb el Rubí, Prados ha reafirmat el seu paper com a referent absolut a la posició de boia. Amb el seu millor any en termes de gols, s’ha convertit en una de les peces més decisives de l’atac rubinenc. El seu treball als dos metres combina força, intel·ligència tàctica i una capacitat innata per sorprendre les defenses rivals. A més, és d’aquelles jugadores que no abaixen mai els braços, sense donar cap pilota per perduda.

Tot i haver-se format al Sabadell, Prados s’ha guanyat a pols l’estima tant a la banqueta com amb l’afició. Aquesta connexió amb l’equip i amb l’afició l’ha portat a renovar per una temporada més, amb la mirada posada a seguir creixent i ajudant el CNR a lluitar pels seus nous objectius a Primera Nacional. Mitjana: 32,7 Gols: 22

Maria Machado

En la seva segona temporada a Can Rosés, la portuguesa va assumir amb determinació el repte de liderar l’atac rubinenc després de les nombroses baixes de l’equip. I no va fallar, especialment a la segona volta, Machado va firmar actuacions de molt nivell, amb exhibicions com el pòquer de gols contra el Sant Feliu o el hat-trick davant l’Echeyde. Malgrat no haver estat mai escollida com a millor jugadora del partit, la seva regularitat i impacte en moments clau li van valer un lloc merescut al set ideal durant els play-off per la permanència.

Internacional amb la selecció portuguesa, Machado ha demostrat ser un valor segur de cara a porteria. Amb una progressió constant durant tot l’any, ha combinat potència i olfacte golejador per convertir-se en una de les màximes amenaces ofensives de l’equip. Mitjana: 34,5 Gols: 22

Aroa Sánchez

Una de les incorporacions més destacades del Rubí aquesta temporada ha estat la d’Aroa Sánchez. Després d’un breu pas pel Terrassa i formada al Dos Hermanas, l’andalusa va aterrar a Can Rosés amb ganes de reivindicar-se. I no va trigar a fer-ho: va debutar amb una actuació estel·lar davant l’Atlètic Barceloneta, on va ser escollida MVP del partit en la primera jornada de lliga, deixant clar des del primer moment que seria una peça clau a l’atac rubinenc.

Sánchez no ha faltat a cap dels 27 partits oficials de la temporada, mostrant un compromís absolut i una fiabilitat constant a l’arc ofensiu de les blanc-i-vermelles. La seva capacitat per generar perill i sumar en cada possessió i l’han convertit en una de les revelacions del curs. Amb entrega, qualitat i visió de joc, ha estat una de les grans aliades del Rubí en una temporada d’alta exigència. Mitjana: 37,5 Gols: 27

Amanda Triviño

Quan el Rubí es trobava en un dels moments més delicats de la temporada, Triviño no s’ho va pensar dues vegades. Tot i haver penjat el banyador l’any anterior, va decidir tornar a l’aigua per donar un cop de mà al club que l’ha vist créixer. El seu retorn va ser una injecció d’ànim per a l’equip i l’afició. Malgrat els mesos d’inactivitat, Triviño es va adaptar ràpidament al ritme de competició i va demostrar que el seu talent i compromís segueixen intactes.

Va disputar dos partits durant el play-off per la permanència i en tots dos va veure porteria, encenent la graderia i evocant els seus millors anys amb la samarreta blanc-i-vermella. Tot i que l’objectiu final no es va assolir, la seva aparició va ser un testimoni poderós de l’esperit de sacrifici, germanor i estima per uns colors. Triviño va tornar, però no per necessitat personal, sinó per responsabilitat emocional amb el seu club de tota la vida. Mitjana: 37,3 Gols: 3

Raquel Prieto

Prieto afrontava aquesta temporada un repte majúscul: assumir la capitania del Rubí per primer cop. I ho ha fet amb nota. Amb dos MVP al llarg del curs, Prieto ha exercit de líder dins i fora de l’aigua, guanyant-se el respecte del vestidor a base de caràcter, responsabilitat i exemple. Ha estat l’encarregada de dirigir l’equip en moments clau, prenent les decisions tàctiques des de l’aigua amb criteri i determinació.

Però el seu rol no es limita només a organitzar el joc. Prieto també ha estat una peça clau en atac, sent una de les principals referents ofensives de l’equip rubinenc. Una capitana amb veu, gol i lideratge, que ha estat fonamental en una temporada exigent per al CN Rubí. Mitjana: 39 Gols: 43

Luna Vara

La gran protagonista de la temporada al CN Rubí té nom propi: Luna Vara. En la seva segona temporada al club, la jove jugadora mallorquina arribava amb el títol de campiona del món júnior sota el braç, i les expectatives no van trigar a fer-se realitat. Vara ha estat un cicló ofensiu, superant àmpliament els registres de l’any anterior i convertint-se en la màxima golejadora tant del primer equip com de la fase de permanència de la Lliga. Amb dos MVPs, múltiples partits marcant dobles i triples dianes, i sense pràcticament descans (compaginant la seva presència al primer equip i al juvenil, on també ha sigut una peça indispensable), ha signat una temporada per emmarcar.

Però més enllà dels números, Luna Vara marxa deixant una empremta profunda al club. Amb només dues temporades, ha estat molt més que una golejadora: ha destacat per la seva actitud, el seu somriure constant i un companyerisme que ha fet pinya dins del vestidor. Va arribar com una jove promesa balear i se’n va com una realitat consolidada, amb el món per davant. Mitjana: 42,1 Gols: 55

Karlos Ligero i Miquel Moyano

Una temporada més, Karlos Ligero i Miquel Moyano, juntament amb David Martín, han format un trident inseparable a la banqueta del CN Rubí. En un any marcat per les dificultats, han sabut mantenir viva la flama de la lluita i la il·lusió fins a l’últim moment. Ni tan sols en els partits més adversos van llençar la tovallola, aferrant-se a l’esperit combatiu de l’equip i transmetent confiança quan més es necessitava. Com sol repetir Ligero, “no sempre surt cara”, però l’actitud i la persistència no han fallat mai.

Aquest compromís incondicional no ha passat desapercebut. L’estima del vestidor i la confiança del club en el seu lideratge han estat claus perquè el projecte continuï. L’objectiu és clar: tornar el CN Rubí al lloc que li correspon, entre l’elit del waterpolo estatal. Amb ells al capdavant, el camí es presenta exigent, però ple d’esperança i determinació.

NOTÍCIES RECENTS