El català retrocedeix en l’ús quotidià i es manté per sota del 25% al Vallès Occidental

A Rubí, la llengua perd presència en el dia a dia però es manté una base sòlida de parlants i una forta voluntat de mantenir-la

Ariadna B. Cruz

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 confirma que, tot i que el català retrocedeix com a llengua habitual, continua tenint un pes social important al Vallès Occidental i entre la població rubinenca.
Segons les dades generals del país (les més recents disponibles per interpretar la realitat local) un 48,7% de la població inicia sempre o sovint les converses en català. En canvi, al Vallès Occidental l’ús habitual baixa fins al 23%, una de les xifres més baixes de Catalunya, cosa que reflecteix la pressió demogràfica i la diversitat lingüística pròpia de les zones metropolitanes. Tot i així, gairebé el 70% de les persones nascudes a Catalunya (grup majoritari també a municipis com Rubí) afirmen que comencen les converses en català sempre o sovint, mantenint un nucli sòlid de parlants que l’activen de manera espontània.

Adaptabilitat lingüística
Un dels aspectes més destacats és la forta adaptabilitat lingüística: més del 70% de les persones que dominen català i castellà, canvien de llengua segons la resposta de l’interlocutor. Aquest comportament és especialment present en municipis diversos com Rubí, on el contacte lingüístic és constant.
Malgrat la davallada en l’ús habitual, el futur del català desperta optimisme: un 76% de la població de Catalunya voldria parlar-lo, sol o en combinació amb altres llengües. Entre els nascuts al país (grup majoritari al Vallès i també a Rubí) aquesta preferència arriba al 84%. Entre la població d’origen estranger, que representa una part significativa del padró rubinenc, dues de cada tres persones manifesten que els agradaria parlar-lo en els anys vinents.
La percepció de la unitat de la llengua catalana també és majoritària: més del 70% considera que el català de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra és la mateixa llengua.

Tot plegat dibuixa un panorama en què el català perd pes com a llengua d’ús quotidià, però manté vitalitat social, reconeixement i una voluntat clara de futur, especialment en entorns com Rubí, on conviuen moltes llengües però on la integració al català continua sent un objectiu compartit.

NOTÍCIES RECENTS