FRANCESC BANCELLS I BORRÀS. PAGÈS

Va arribar a Rubí provinent de Vic amb 21 anys i es va posar a fer de pagès a la finca familiar. Amb el temps va anar agafant més terres de conreu i ara és un dels dos pagesos locals que es dedica a l’agricultura extensiva de cereal al municipi. Fa anys que és d’Unió de Pagesos i reivindica que es valori més la feina al camp.

– Quant de temps fa que et dediques a l’agricultura?

– Porto gairebé 30 anys fent de pagès. Jo soc de Vic i sempre m’havia agradat el camp, per això vaig venir amb 21 anys a la finca familiar a Rubí després d’estudiar un FP d’agricultura. Vaig començar des de zero, comprant maquinària de mica en mica. A poc a poc he anat arrendant terres per cultivar cereals extensius i també faig feines de desbrossament.

– Què és el cereal extensiu?

– L’ordi, el blat, la civada, jo aquest any també he plantat favons. Tot va per pinso i ho venc a la cooperativa de Santa Perpètua, l’única que queda a la comarca i on compro les llavors, els fertilitzants i els adobs. El problema d’aquest tipus de conreu és que necessites moltes hectàrees i en aquesta zona la terra està molt escampada, a Sant Cugat, Terrassa, Ullastrell… i amb el tractor igual trigues una hora en arribar.

– Portes sol les terres?

– Sí, a vegades llogo serveis externs a companys que tenen maquinària més gran, però si puc ho faig jo sol i això vol dir que necessito molta maquinària. La inversió és molt gran, jo tinc quatre tractors, tots de segona mà. No estem parlant d’un hortet, sinó de moltes hectàrees.

– Això també vol dir que necessites molta terra per amortitzar la inversió.

– Clar, els costos de producció han augmentat molt i cada cop el rendiment és menor. Pensa que abans amb 50 hectàrees podies viure, ara necessites molt més.

– I com s’ha arribat a aquesta situació?

– De mica en mica els costos s’han multiplicat, sobretot arran de la guerra d’Ucraïna. També ha augmentat el preu del cereal, però és clar, si fas els números, per molt que el cereal ara tingui un bon preu a mi no em serveix de res, perquè el preu de les llavors se m’ha triplicat, igual que el dels adobs i els fertilitzants, que són derivats del petroli, i el del gasoil se m’ha duplicat… i amb aquestes sequeres que només culls entre un 30% i un 50% del que sembres… és preocupant.

– Com us afecta el canvi climàtic?

– És complicat perquè si sembres molt d’hora i no plou, el sembrat pateix. Jo aquest dissabte vaig sembrar i dimarts van caure 30 l/m² que és com si ens hagués tocat la loteria, perquè feia dos mesos que no plovia. El primer sembrat que vaig fer ha patit molt, potser aquest que he plantat ara tira igual o millor que el primer. Llavors depèn de l’any, de si plou o no, has de canviar dues setmanes o un mes el calendari del pagès de tota la vida.

– És una incertesa no saber quant colliràs ni quants diners ingressaràs.

– Forma part de la nostra feina. Així de clar, el pagès sempre pateix i el ramader igual perquè és el mateix sector. T’ha d’agradar molt, no és com qualsevol altra feina, que tens un sou fix, és vocacional. Al camp tens anys bons i anys dolents, però jo no canviaria aquesta feina per res. En pagesia dos més dos no són quatre, i més ara que les produccions són cada cop menors.

– Hi ha preocupació pel fet que no hi ha relleu generacional? 

– Aquí a Rubí, entre pagesos i ramaders no arribem a 10 i la mitjana d’edat està per sobre dels 50. En 10 o 20 anys, d’on vindrà el menjar? La nostra feina és produir aliments per la població. Quan el preu comenci a pujar i et diguin que un barra de pa costa 10 euros, llavors què? Mai s’ha incentivat que el jovent entri al sector agrari. La gent busca altres feines més segures i sobretot aquí a la vora de l’àrea metropolitana tenim un problema. Perquè la pagesia a més de fer aliments fem una feina que repercuteix en tota la societat, mantenim el medi ambient i el paisatge. 

– Fa un temps es va especular amb un gran productor d’energia solar a Rubí. Què en penses d’això?

– Això no és la panacea. Aquests inversors miren de tenir un bon accés a la xarxa i la solució fàcil per treure un bon rendiment és el sòl agrícola. Que posin les plaques en zones agrícoles no productives o al sostre de les indústries o a les teulades de les cases. Si fan un hort solar aquí, perquè així és com en diuen… estem perdent producció agrícola! Potser és viable posar alguna placa, però tot un camp és inviable. El que passa és que contacten amb els propietaris i quan el pagès no pot igualar l’oferta el fan fora de la terra.

– Els pagesos molts cops es queixen que el preu no és just. En el cas del cereal, com és fixa el preu?

– A la província és la Llotja de Barcelona la que marca el preu, però en realitat qui fixa el preu és la Llotja de Chicago als Estats Units, també la de París. Ara, ells ja estan marcant els preus de la collita que ve, en funció de les previsions del Departament d’Agricultura dels Estats Units i molts fons d’inversió compren a futurs segons les produccions que hi ha. Hi ha una especulació brutal.

– I tu cultives segons les previsions?

– Jo faig rotació,  que és el que ara s’està incentivant. No sembrar sempre el mateix. Per exemple, si plantes favons, aquests fixen nitrogen a la terra i si l’any següent en aquell camp hi plantes cereal, creix molt millor. Aquestes rotacions ja les feien els nostres avantpassats. Des de la Unió Europea també volen incentivar una agricultura més sostenible, fent servir menys adobs químics, però el fet que hagi coincidit amb la guerra d’Ucraïna ara mateix ho fa poc viable, perquè amb una producció més orgànica es ressenteix el cultiu. És una mica una política de Walt Disney i ja han dit que ho revisaran.

– Un altre problema que teniu és el dels senglars.

– La població de senglar s’ha triplicat. Amb el tripartit es van treure les zones de veda de caça, per exemple aquí a Rubí, que gestionaven la fauna cinegètica. Ara estàs sembrant i si tires 200 kg de llavors els senglars venen i igual se’n mengen 50 kg. Tot això són pèrdues.

– Aquest estiu passat vau tenir problemes durant la collita pel risc d’incendi. Et va afectar?

– Molt, des d’Unió de Pagesos ens vam queixar i estem esperant una reunió amb Interior. El percentatge d’incendis per maquinària agrícola és molt baix, sobretot amb les màquines modernes, i a més anem equipats amb extintors. El que s’ha de fer és deixar-nos collir com més ràpid millor. Jo si tinc 20 hectàrees d’ordi per segar al costat de Rubí és un polvorí. Si passa algú i hi cala foc, jo perdré la collita i se’ns cremarà el municipi. Jo vaig estar 12 dies parat i després a l’agost va començar a ploure i per culpa d’aquest retard la palla que tenia en 10 hectàrees la vaig perdre perquè no em va donar temps a embalar-la. I això ningú m’ho va pagar.

– És una feina dura. 

– La gent hauria de valorar una mica la feina de pagès, perquè sempre ha estat com mal vista i sense nosaltres la gent no menjaria. A més mantenim tot el que no és la zona urbana del municipi. 

MARTA CABRERA

---

NOTÍCIES RECENTS