Cal Gerrer: una indústria familiar de productes ceràmics a Rubí

Imagen noticia
«El petit comerç necessita una teràpia de xoc perquè el que hem fet sempre ja no és suficient»
30 de octubre de 2019
Imagen noticia
El grup de teatre de l’escola Ca n’Alzamora dona 1.300 euros a Sant Joan de Déu
4 de noviembre de 2019

Cal Gerrer: una indústria familiar de productes ceràmics a Rubí

Imagen noticia

Joan Duran, procedent d’Esparreguera, va crear a Rubí un forn de ceràmica a mitjans del segle XIX. Era al costat del torrent de Ca n’Oriol, a l’actual carrer de Cervantes, en un lloc situat entre l’actual Escola Mare de Déu de Montserrat i les Escoles Ribas. D’aquesta indústria familiar, avui en dia encara es conserva l’edifici.

En Joan, des del seu forn, que aviat va rebre el nom de ‘cal Joan Gerrer’ o ‘cal Gerrer’, es va dedicar a elaborar gibrells, plats, càntirs… és a dir, peces d’ús domèstic, però també elements ornamentals, especialment bustos d’Anselm Clavé, atès que era un seguidor del cèlebre músic. La botiga, no obstant això, era a l’actual plaça de Catalunya, davant dels horts d’en Malet (a un planell del segle XIX sembla llegir-se ‘San Joaquín’ com a nom del carrer on era situada), en el mateix lloc, on fins al 1985 va ser situada la pastisseria de cal Llonch i ara es troba el Cafè Catalunya. Després, al voltant del segle, la botiga es traslladà al passeig d’Alfonso Sala (actual de Francesc Macià), on fins fa uns decennis es trobava electrodomèstics Castellana.

El 1882 va néixer el seu fill Lluís, que també es va dedicar a produir peces ceràmiques i a més, també a vendre-les. Segons ens explica en Josep Sapés al seu llibre El Rubí d’ara fa cinquanta, seixanta anys… ‘l’avi Gerrer’, és a dir, en Joan, ja ancià, es dedicava a prendre el sol davant el forn que a la primera meitat del segle XX ja regentava el seu fill.

En Lluís va donar un gran impuls al forn i a la venda de productes de terracota. Fou, a més la primera terrisseria de l’estat espanyol en acoblar un motoret de força elèctrica al torn, ja que fins aleshores sempre era impulsat pels peus de l’artesà.

A part de l’elaboració d’atuells domèstics com plats, cassoles, gibrells, escorredores, rentapeus, càntirs, gerres per salar olives o confitar el porc, gerros per a plantes i flors, en rústic o envernissats, peces de fireta per a les nenes, fabricava peces de ceràmica com teules aràbigues, tortugades de desguàs, canonades de diverses mesures, elements ornamentals per a façanes… És de destacar la seva producció de bustos i medallons d’en Clavé, seguint la tradició del seu pare, però també de Santiago Rusiñol i Àngel Guimerà, que eren exportats arreu del país.

En Lluís Duran, a part de la seva dedicació professional al món de la terrissa, participà activament en el món polític i cultural de Rubí, però refusà sempre qualsevol càrrec oficial. Va morir el 1951 havent deixat dues filles. Un dels gendres, Josep Castellana, es quedà la botiga del centre de Rubí (que evolucionaria a electrodomèstics Castellana, tancada el 2000), mentre que l’altre gendre, Manuel Puig, es va fer càrrec de la fàbrica del carrer de Cervantes. Els dos fills de Manuel i la seva dona, Lluís i Joan Puig, la van regentar fins que fa uns anys va tancar. Com a punt final hem de dir que la xemeneia del forn s’enderrocà el 1981.

Agraeixo en Joan Calaf la informació que m’ha donat respecte als últims anys d’aquesta empresa familiar.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *