Valentí Galobart Munné in memoriam
El passat dia 12, ens va deixar el nostre veí i amic Valentí, sallentí de naixement, però rubinenc de cor i dedicació.

Una abraçada per a tota la seva família i amics, què n’ha deixat molts.

L’Escola Montserrat, de la qual va ser el seu administrador i protagonista de la seva ulterior ampliació, està de dol, recordant la gran tasca i els seus valors com a persona.

Destaquem també les grans col·laboracions a la Cultura i l’Esport de la nostra ciutat, en les quals va deixar empremta per la seva entrega i generositat. I especialment, en la construcció i remodelat PAVELL?”: CP DE BÀSQUET SANT JORDI.

Als que vam tenir el privilegi de col·laborar amb ell, ens embarga la tristesa, només mitigada pels bons moments que varem passar junts i per tantes i tantes mostres d’afecte i moderació. Sempre li estarem agraïts. Pel seu exemple de temprança i servei als altres.

Que descansis en pau Valentí, que Déu et tingui en la glòria, sempre et recordarem.
Josep Matarín Rodríguez

El movimiento de las pensiones dignas
Las manifestaciones, en nuestro país, por suerte o por desgracia, están a la orden del día. Creo que todo ciudadano tiene derecho a manifestarse en los términos establecidos por las leyes de nuestra democracia, pero también soy de los que creen que, para manifestarse, debe ser por una buena causa y en beneficio de la sociedad. Dicho esto, deseo exponer que hace un tiempo se creó un movimiento llamado ‘Movimiento por unas pensiones dignas’, y en su lógica aparente me pareció una protesta justa. Pasado el tiempo empecé a reflexionar sobre dicho movimiento, y surgieron en mí algunas dudas, que aquí voy a transformar en una sencilla pregunta: ¿Todos estos manifestantes han trabajado y cotizado lo suficiente a la Seguridad Social durante su vida laboral para ahora tener una buena pensión?
José Antonio Avila López