La pandèmia de coronavirus que està assolant el món ens ha colpejat com a societat a tots els nivells. En primer lloc, amb la pèrdua de vides humanes. Un nombre encara indeterminat de persones adultes i especialment gent gran que no ha pogut superar aquesta malaltia desconeguda per la qual es treballa en una vacuna a contrarellotge. Malgrat no disposar de xifres a l’àmbit local, el recompte de víctimes de la covid-19 és esfereïdor tant a Catalunya, com a Espanya, com a Europa com al món. A aquestes persones, als seus familiars i amics que no han pogut acompanyar-los mentre lluitaven contra la malaltia a les Unitats de Cures Intensives dels hospitals ni acomiadar-se com cal, tot el nostre suport i el nostre més sentit homenatge.

En segon lloc, la pandèmia ha fet aflorar la vocació innegable i sovint poc reconeguda de milers de sanitaris, metges, infermeres i zeladors o zeladores que han lluitat contra el virus des de primera línia i sense els equips de protecció adequats. Alguns fins i tot s’han deixat la vida. No som herois, diuen, sinó que fem la nostra professió. Les mancances en l’àmbit sanitari, fruit de retallades prèvies, han quedat paleses en aquesta epidèmia, falta inversió i recursos.

El coronavirus també ha fet que ens qüestionem com a societat què estem fent amb la nostra gent gran, amb aquells grans homes i dones que van aixecar el país. Molts d’ells, aïllats durant aquesta crisi a residències sense recursos sanitaris. Cal replantejar-se aquest model, que ha fracassat estrepitosament durant l’epidèmia, ja que la malaltia ha colpejat durament les residències. Els nostres avis i àvies es mereixen una atenció de qualitat i amb accés directe als serveis sanitaris especialitzats.

La pandèmia ha paralitzat l’activitat econòmica, fet que ha provocat que milers d’empreses s’acollissin a un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i una bona part de la ciutadania quedés a l’atur. La crisi ha agreujat la situació de moltes famílies ja empobrides i ha portat al límit altres que subsistien abans del coronavirus. El nombre de persones i famílies que es dirigeixen a entitats solidàries a la recerca d’aliments bàsics i productes de primera necessitat ha crescut exponencialment durant la crisi. I tràmits burocràtics han empitjorat la situació: encara hi ha molts i moltes aturades que no han cobrat la prestació que els pertoca.

Hi ha dubtes sobre quantes empreses i petits comerços podran recuperar-se d’aquest sotrac, quantes es veuran obligades a tancar definitivament. Cal, doncs, que les administracions es posin les piles i treballin i busquin recursos per reactivar una economia que ha quedat molt tocada.