La localitat noruega de Røros es va convertir a principis de febrer en l’escenari de partida d’una de les curses de tir de trineu amb gossos més importants i emblemàtiques d’Europa, la Femundlopet. Entre tots els participants, hi havia la rubinenca Magda Ramos que amb els seus vuit gossos alaskans va aconseguir completar la prova de 450 km en poc menys de tres dies: “El moment més difícil va ser en el tercer tram quan em vaig trobar una tempesta amb vents gairebé huracanats, però vam poder superar-ho i vam acabar”, explica satisfeta la rubinenca, que va quedar en 33è lloc de 65 participants.

I és que completar els 450 km ja és tota una proesa, tenint en compte que el 25% dels equips que es van presentar a la prova van haver d’abandonar per les dures condicions de la cursa. A més, Ramos és l’única dona que competeix a la llarga distància, un món dominat totalment pels homes, fins ara.

El tir de trineu amb gossos, també conegut com a múixing, té diferents distàncies i modalitats. La cursa de 450 km és la més curta de la distància llarga i abans de participar-hi, Magda Ramos va haver de completar l’any passat la prova de 200 km, de mitja distància.

A les condicions meteorològiques adverses i la duresa de l’esport cal sumar, en el cas dels catalans que el practiquen, la dificultat extra per poder entrenar i combinar-ho amb la feina: “Competir amb els noruecs és gairebé impossible, nosaltres per poder tocar neu hem de fer molts quilòmetres, ells només han de sortir de casa”.

Per això, ella i els animals es van haver de desplaçar a Noruega amb un mes d’antelació per tal d’aclimatar-se a la temperatura i les condicions del país nòrdic. Ramos, que forma part de l’equip Kobalaq del Club Esquí Berguedà, entrena entre del setembre al gener per preparar-se per la competició i ho combina amb la seva feina en un centre de persones discapacitades de Cerdanyola: “Anem al Pirineu i intentem fer entrenaments rigorosos, són 5 hores d’entrenament, molts cops són de nit i no dormim o dormim poc, perquè l’endemà hem d’anar a treballar. És molt sacrificat, la veritat és que s’ha d’estar una mica boig”.

Però aquesta rubinenca de 49 anys que viu a Castellnou amb els seus 20 gossos -10 són de competició i els altres 10 estan jubilats-, ho té molt clar. L’any que ve tornarà a Noruega, “el paradís de la llarga distància”, per participar en la prova i si pot ser, amb l’ajut d’algun patrocinador: “Espero que algú vulgui apostar pels equips femenins i donar-nos un cop de mà per poder continuar”.