Cristina Carrasco

L’Observatori del Vallès Occidental ha publicat a finals d’abril un estudi sobre els salaris a les grans ciutats de la comarca. L’informe recull que el salari mitjà brut a Rubí l’any 2021 va ser de poc més de 26.000 €, per sota de la mitjana comarcal que se situa en els 30.199 € i de la catalana que ascendeix a 28.176 €.

El cas de la nostra ciutat no és únic, ja que, de fet, segons l’estudi, totes les grans ciutats vallesanes tenen salaris inferiors a la mitjana catalana i vallesana, excepte Sant Cugat i Cerdanyola. La mitjana salarial bruta de Sant Cugat és de 47.262 €, mentre que la de Cerdanyola és de 30.759 €.

Crida l’atenció les xifres de mitjana de salari a Sant Cugat, gairebé el doble que a la resta de municipis. Aquest fet podria tenir origen en el fet que a Sant Cugat hi ha una important concentració de seus centrals i oficines d’empreses com ara multinacionals farmacèutiques, i que, per tant, aglutina molts càrrecs directius en detriment de processos productius.

Per contra, ciutats com Terrassa, amb 26.709 € de mitjana de salari brut, o Sabadell, amb 28.068 €, es troben en unes xifres més similars a la rubinenca. L’estudi també destaca que el sou mitjà brut a Rubí està per sota de la comarca i de Catalunya, però per sobre de la mitjana estatal, que és de 25.552 €.

La bretxa de gènere en els sous

Pel que fa a les diferències de sou entre homes i dones, a Rubí la bretxa salarial està entorn el 17%. En aquest sentit, l’informe apunta que el salari mitjà dels homes és de 28.470 euros i el de les dones, de 23.500. El col·lectiu d’homes assoleixen les retribucions més elevades en totes les grans ciutats de la comarca.

Per a Ivan Ramos, secretari general de CCOO a la comarca, “la bretxa salarial va molt lligada a la parcialitat no desitjada i a la temporalitat, perquè són precisament les dones, i també els joves, els més afectats”. Ramos assenyala que “moltes dones, tot i tenir una feina, no arriben a cobrar el Salari Minim Interprofessional perquè tenen jornades parcials. I això fa baixar força la mitjana dels salaris”.

Per a Esther Espigares, secretaria general d’UGT al Vallès, la bretxa salarial és un tema cultural i cal que la societat canviï. “Pel mateix treball els homes cobren més que les dones, sí, però no és només això. El 90% de les excedències o reduccions de jornada per cuidar infants o familiars són dones, que les agafen perquè són les que guanyen menys i això fa que la bretxa sigui més gran”, apunta Espigares. La sindicalista considera que és necessari un canvi de mentalitat i un pacte d’estat real que parli de corresponsabilitat i conciliació per acabar amb les diferències.

Tant Ramos com Espigares coincideixen a assenyalar que els plans d’igualtat a les empreses, que ja són obligatoris per a totes les empreses amb 50 o més treballadors, són essencials per detectar aquesta bretxa i com es pot actuar.

Edat i sous

El grup d’edat més avançada (55 anys i més), presentava, en general, els sous mitjans més elevats a pràcticament totes les ciutats de la comarca analitzades a l’estudi. Aquest fet és esperable atesa la relació positiva entre l’edat i el nivell salarial: en general, els treballadors i treballadores de major edat acumulen experiència laboral, antiguitat i tenen major estabilitat contractual.

A la comarca, el sou mitjà de la població menor de 35 anys va ser de 21.314 euros l’any 2021, un 35,6% més baix que el del grup de 35 a 54 anys (33.077 €/any) i un 38% menys que el d’edat més avançada (34.353 €/any).

Les xifres a la nostra ciutat apunten que el salari mitjà de la població menor de 35 anys se situa en els 18.994 €, mentre que el del grup de 35 a 48 anys tenen un sou mitjà de 28.786 i els de 55 anys o més de 27.484 €.

Aquestes dades corroboren que el col·lectiu de joves és el que té els salaris més precaris.

“Les empreses exigeixen als joves experiència que és impossible que tinguin perquè s’han hagut de formar durant anys, i quan aconsegueixen entrar al mercat laboral, tenen contractes temporals i salaris molt baixos”, apunta Espigares, qui sentència que “al final paguen els de sempre, dones i joves”.

Salaris i grup professional

L’estudi recull que el grup professional condiciona el nivell retributiu i és un factor clau per explicar les diferències salarials entre treballadors i treballadores. Així, el sou mitjà més elevat correspon al grup de Llicenciats, enginyers i alta direcció, mentre que els sous més baixos són els dels treballadors sense qualificació i menors de 18 anys.

A Rubí, llicenciats, enginyers i professionals d’alta direcció tenen un sou mitjà brut de 49.210 €, seguits dels caps de taller i tècnics, amb un salari de 38.803 €, i d’oficials administratius i ajudants, amb 28.592 €. En el tram més baix, hi ha els auxiliars administratius i subalterns (23.817 €), oficials i especialistes (18.971 €) i els treballadors no qualificats (15.330 €).

Per sectors d’activitat, a la ciutat els salaris bruts més alts corresponen a la indústria (31.392 €), Finances i Immobiliàries (27.882 €) i construcció (27.862). En el tram mig, trobem sectors com el transport i l’hostaleria (25.306 €), activitats professionals i administratives (24.784 €), Educació, Salut i Serveis Socials (23.872 €) i Comerç (23.024 €).

Els sindicats reclamen salaris dignes

Amb el lema “Apujar salaris, abaixar preus i repartir beneficis”, els sindicats UGT i CCOO es van manifestar l’1 de maig a Terrassa coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Treballadors, en una marxa que va aplegar diversos centenars de persones. La jornada va servir per reclamar, una vegada més, salaris dignes.

Tant Esther Espigares, d’UGT, com Ivan Ramos, de CCOO, han coincidit en destacar que la reforma laboral i la de les pensions, així com la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) han estat mesures positives pels treballadors i treballadores, però entenen que cal anar més enllà.

En aquest sentit, Ramos apunta que “estem en un moment en el qual els salaris en els últims anys no s’han recuperat amb el mateix ritme que s’ha recuperat l’economia, sobretot en relació amb els beneficis empresarials. Per això, cal continuar lluitant perquè la gent treballadora recuperi poder adquisitiu i posar fi a la precarietat salarial”.

L’altre cavall de batalla per als dos sindicats continuarà sent la defensa d’uns serveis públics de qualitat. “Són les nostres rendes indirectes i són la base de l’estat de benestar”, assenyala Ramos.

Acord per negociar els convenis

Els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE i CEPIME han arribat a un nou acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) on recomanen increments del 4% en 2023 i del 3% en 2024 i en 2025. L’acord inclou una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria comportar pujades addicionals de fins a l’1% per cadascun dels tres exercicis. A més, també s’han aprovat qüestions relacionades amb la contractació, la jubilació parcial, la formació i igualtat.

Per a Ivan Ramos, de CCOO, l’acord és un nou pas en la lluita perquè treballadores i treballadores recuperin poder adquisitiu que han perdut en els darrers anys, tot i que ressalta que el que l’acord estableix són uns criteris per la negociació col·lectiva dels convenis. “Ara mateix hi ha oberta la negociació d’uns 40 convenis a Catalunya, que poden afectar a més de mig milió de treballadors. Hem de negociar per reflectir els acords en els convenis”, assenyala.

En el mateix sentit, Esther Espigares, d’UGT, insisteix que al final la inflació, més enllà de les causes externes com la pandèmia o la guerra, ha pujat perquè “els empresaris s’han volgut assegurar beneficis apujant preus. Per això, qui ha de pagar la crisi no són els treballadors i treballadores, és la part empresarial”.

---

NOTÍCIES RECENTS