La Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi a 31 personalitats i 24 entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya. Entre els guardonats d’aquest any hi ha el fotògraf rubinenc Josep M. Roset, a qui se li vol reconèixer la tasca de recerca fotogràfica durant més de mig segle, així com la seva obra com a fotògraf de temes d’abast internacional.

La Generalitat també ressalta el compromís de Roset amb l’entorn de Rubí i del Vallès com a promotor i fundador d’entitats culturals. A més, es destaca, singularment, el servei que ha fet a les generacions del futur en l’afany de preservar la memòria històrica com un dels fonaments de la vida col·lectiva.

Josep M. Roset és un dels referents de la fotografia catalana. Després d’obrir un estudi a Rubí, Roset va marxar a viure a Madrid el 1959, on va treballar a l’agència de notícies Europa Press. Allà va aprendre a fer de fotoperiodista, però l’etapa va durar poc per culpa del règim: “Vaig haver de marxar d’allà perquè la policia m’anava al darrere”.

Durant aquest temps va fer el que ell considera els seus dos millors reportatges fotogràfics, el primer a la boda del Xa de Pèrsia, a Teheran, on hi va anar sol i va trobar moltes dificultats, i el segon sobre la mort del Doctor Gregorio Marañón, imatge que va recollir la portada de la revista ‘Life’.

El 1960 va tornar a Rubí, però ràpidament va tornar a marxar, aquest cop a França, per veure món. Dos anys més tard, amb un bagatge important, es va instal·lar definitivament a Rubí, on a més de tenir un estudi propi, va guanyar diferents premis.

Durant tot aquest temps, mai ha deixat de fer fotografies, i de fet el seu arxiu local-comarcal és un dels més interessants, ja que hi ha retrats molt variats i amb una càrrega històrica important. La trajectòria de Josep M. Roset ja va ser homenatjada a la ciutat amb la publicació el 2014 del llibre ‘Tal com jo ho he vist’.

També rebran la Creu de Sant Jordi l’Associació Catalana pels Drets Civils, les associacions de defensa forestal, l’ONG Proactiva Open Arms, la religiosa i activista social Lucía Caram, el submarinista Eduard Admetlla o la historiadora Victòria Almuni, entre altres.