Aquest gadità nascut a la Línia de la Concepció, va arribar a Rubí sent un adolescent. Després de gairebé 40 anys vivint a la ciutat, José Verde se sent tant rubinenc com gadità. Enguany es compleixen 25 anys de la seva carrera periodística a Ràdio Rubí, com a reporter dels programes esportius ‘A peu de camp’ i ‘Terreny de joc’. Ara condueix en solitari el programa ‘Sonido Vinilo’. José Verde ha dinamitzat jornades d’oci i esport a la ciutat durant molts anys, a més de publicar les seves cròniques de l’Olímpic de Can Fatjó i de la UE Rubí a El Mundo Deportivo, Sport i Diari de Rubí, entre altres.

-Com vas decidir endinsar-te en el món de la ràdio?
-Vaig començar al setembre del 1990, amb l’inici de temporada, després que un amic em recomanés unir-me a l’equip de Ràdio Rubí, ja que sempre m’han apassionat la ràdio i el futbol. L’equip em va acceptar com a col·laborador i aquell mateix cap de setmana vaig començar a fer la meva primera crònica de la Unió Esportiva Rubí.

-Com recordes els teus inicis?
-Quan vaig començar, fèiem les cròniques dels partits els dissabtes i a la nit les emetíem a la ràdio amb música de fons. Pel que fa als companys, sempre hi ha hagut bona sintonia i hem après molt els uns dels altres.

-El teu estil com a locutor ha anat evolucionant amb el pas dels anys?
-Sí. A mi sempre m’ha agradat relatar els gols de forma molt llarga i prolongada per crear cert ambient. Lògicament, amb el temps i l’experiència vas aprenent, i ara narro d’una forma més tècnica. Durant la meva trajectòria he fet retransmissions de tot tipus: bàsquet, handbol, futbol, vòlei…A més, una vegada vaig tenir l’oportunitat de retransmetre una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya que finalitzava a Rubí i entrevistar-ne al guanyador.

-Quina és la teva ocupació a banda de la ràdio?
-Sempre he treballat com a administratiu comptable, feina que he compaginat amb la meva faceta radiofònica. A la ràdio m’hi he dedicat sempre com un professional, tot i que és un hobby.

-La ràdio sempre ha estat una de les teves passions?
-Sí, el món de la ràdio m’ha influenciat molt des que era ben petit. La ràdio sempre ha estat vinculada a mi. Als 15 anys vaig fer les primeres passes a la ràdio local del meu poble a Cadis, fent de disc-jockey en un programa de grans èxits musicals.

-Prefereixes un estudi o ser reporter de camp?
-Ara tinc l’opció de fer les dues coses, perquè ‘Sonido Vinilo’ es fa dins l’estudi i les retransmissions esportives a fora. Prefereixo la ràdio al carrer, m’encanta el contacte amb la gent i fer que la gent hi participi. Per això crec que és molt important que l’Ajuntament doni molt més suport perquè creixi el seu servei. A la ciutat hi ha molts clubs i entitats esportives i, amb la ràdio, les seves notícies podrien arribar a molta gent.

-Quin ha estat el moment més emocionant de la teva trajectòria periodística?
-El moment que he viscut amb més emoció va ser, sense dubte, l’ascens de la UE Rubí a Segona B la temporada 92-93. Viure aquella alegria i la temporada següent en una categoria superior acompanyant a l’equip per altres comunitats autònomes va ser una experiència molt bonica.

-Així que vas estar uns mesos de gira per Espanya amb la UE Rubí. Com va canviar la teva forma de treballar com a locutor esportiu de Tercera a Segona Divisió?
-Sí, perquè la Segona Divisió inclou la zona de Catalunya, València, Múrcia i les Balears. En aquella època vaig viatjar amb l’equip a moltes ciutats. Per mi va ser un luxe. On més vaig notar les diferències va ser en el servei que oferien els camps dels equips de Segona als periodistes. Els estadis d’aquests equips més grans tenien cabina radiofònica, mentre a Rubí només teníem una tarima per retransmetre el partit.

-També vas tenir un paper important a l’antiga televisió local de Rubí, Canal 10.
-Vaig presentar i dirigir el programa ‘Esport 10’, on gravàvem els partits els diumenges i emetíem el programa els dilluns. En aquest espai també es veien entrevistes, una presentació setmanal d’una entitat de Rubí, etc. L’emissió tant del programa com del canal van durar tres temporades.

-Per què va finalitzar l’emissió d’aquest programa?
-El cost era car. Sí que vam aconseguir alguns anunciants, però era difícil cobrir els desplaçaments de cada setmana de 3 o 4 persones per gravar els partits. Al camp, com a mínim es necessitaven dues càmeres i tres o quatre monitors de realització, i això suposava un cost massa elevat. Es va demanar ajuda a l’Ajuntament però el govern d’aquell moment no ho va considerar oportú. Al final el grup de comunicació Canal 50 va comprar els drets de la cadena per portar altres televisions locals.

-Una altra de les teves passions és la música. Com va sorgir el programa ‘Sonido Vinilo’ a Ràdio Rubí?
-Ja feia molt temps que volia fer un programa d’aquest estil, però no havia pogut compaginar-ho amb la meva feina. Quan li vaig proposar a Lídia Juste, la cap de programació, li va agradar la idea. En aquest programa recordo cançons de l’època dels 70, 80 i 90 i explico detalls sobre els artistes i els seus discos. El que té d’especial és que s’escolten discos originals de vinil: a casa tinc una col·lecció de més de 200, a més dels que hi ha a l’arxiu de la ràdio. Ja fa cinc temporades del programa i espero que continuï tenint èxit durant moltes més.