El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat un recull sobre els Procediments Judicials Militars entre el 1936 i el 1980, extrets de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Segons aquest estudi, la represàlia franquista va executar 3.358 persones a través de procediments judicials militars a Catalunya. En total, a Rubí 136 persones van ser represaliades, jutjades en Consells de Guerra.

Pel que fa als rubinencs, sis van ser executats. Segons el recull de víctimes del franquisme ‘Justícia, no venjança’, el primer va ser Pedro Carné Arteu, de 36 anys, pagès i afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i a la CNT. Va ser acusat d’un delicte de rebel·lió militar i executat el 18 d’abril del 1939 al Camp de la Bota. El seu cos, com el de la resta de rubinencs represaliats pel franquisme, va ser enterrat al fossar de la Pedrera.

Juan Llosas Robert, de 39 anys, veí de Rubí i nascut a Barcelona, també va ser acusat de rebel·lió militar. Afiliat a la UGT i ferroviari de professió, va ser executat el 18 de juny del 1939.

Els rubinencs Juan Rivas Cahiz i Amadeo Basombra Grifell van ser assassinats el mateix dia, el 9 de juliol del 39. Rivas, de 32 anys, era fuster i estava afiliat al Centre Democràtic Republicà i a la CNT i va ser acusat de rebel·lió militar. Basombra, per la seva banda, de 44 anys, era paleta i estava afiliat a la CNT i la FAI i també va ser denunciat per rebel·lió militar. Els dos van ser afusellats al Camp de la Bota, com la majoria de represaliats catalans.

El 6 de maig del 1940 va ser el torn de Manuel Rodríguez Gómez, de 38 anys, porter de professió, que havia nascut a Rubí però vivia a Badalona. Afiliat a la UGT, va ser condemnat per rebel·lió militar i afusellat.
El sisè rubinenc executat va ser Ramon Aris Bach, de 36 anys, el 18 de maig del 1943. Pagès de professió, va ser militant d’ERC i de la Unió de Rabassaires i va ser acusat pel règim d’adhesió a la rebel·lió militar.