El Rubí d’abans: La plaça del Jardí, dels Peixos, de la Càmara, del Sortidor, del Casino…

audiovisual vinya
El Centre d’Estudis Rubinencs estrena canal de Youtube
9 d'abril de 2021
dones precarietat caritas
“Usted no necesita un psicólogo, usted necesita un sindicato”
9 d'abril de 2021

El Rubí d’abans: La plaça del Jardí, dels Peixos, de la Càmara, del Sortidor, del Casino…

Plaça de Catalunya als anys 60. / Arxiu GCMR-CER

Jordi Vilalta
GCMR-CER

En un planell de Rubí de 1873 podem veure com existia una plaça anomenada “plaza Nueva”, situada a la part occidental de l’actual plaça de Catalunya a la qual menava el carrer de la Marquesa (actual del carrer del Doctor Robert). A la part oriental, davant d’on ara es troba la cansaladeria Milà, hi havia la plaça o placeta també anomenada de la Marquesa, on se situava una font on s’hi anava a omplir recipients. Aquest espai va ser una donació de la marquesa de Moja i és que tota aquesta zona del centre de la ciutat havia format part dels extensos terrenys que aquesta aristòcrata, propietària del castell, tenia al municipi. Entre aquests dos espais oberts, la plaça “Nueva” i la de la Marquesa, es trobaven els horts del Malet, just al centre de l’actual plaça.

Entre 1912 i 1914, es van unificar d’aquestes tres zones i es va crear una gran plaça amb impressionants arbres que donaven una agradable ombra. S’anomenaria plaça de Salmerón fins al 1939, en què els vencedors de la guerra civil la batejarien com a “plaza de Primo de Rivera”.

La plaça ha rebut molts noms populars al marge de la seva denominació oficial. Atès que des que es va crear hi havia sempre un sortidor al mig, era coneguda com a “plaça del Sortidor” i així encara l’anomenen molts rubinencs “de tota la vida”. Sembla que, a l’estany del sortidor, hi havia peixos vermells i, per tant, un altre nom era el de “la plaça dels Peixos”. També, abans que es construís l’edifici de la Cambra, als anys 20, era considerada com a “la plaça del Jardí”, pel seu precedent, el cafè “del Jardí”. Finalment, durant el franquisme també s’imposà el nom popular, que encara perdura amb força, de “plaça del Casino”.

El 1928 es va fer una remodelació de la plaça. Els anys 20 s’havia bastit ja la Cambra Agrícola Oficial, futur “Casino Espanyol”, que ocupava gran part de la banda nord, i es va refer l’edifici de la sucursal de “la Caixa”, a la cantonada amb el carrer Fondo (en aquella època passeig d’Alfons Sala), que ja existia des de 1916.

Altres llocs i establiments que donaven a la plaça havien estat la botiga de cal Llauner (de la família Soler), la pastisseria de cal Llonch i l’edifici dels calçats Miralles, que feia cantonada amb l’actual carrer de Maximí Fornés. A l’altra banda cal destacar, a més del Casino, una barberia (la del senyor González) i el forn Presas (a la cantonada amb el carrer del Dr. Robert), fa pocs anys enderrocat. I sense oblidar la font, a la part est, del nen amb l’oca, que malauradament va desaparèixer misteriosament un dia dels anys 80 del segle passat.
Als anys 50 i 60, per la Festa Major, s’hi muntava un envelat, ja que el Casino es quedava petit per acollir els balls.

Quan vingué la democràcia a Rubí, a finals del 70, se li va posar el nom de plaça de Pep Rovira, que només va durar uns tres mesos, ja que, a causa de la pressió veïnal, va ser batejada com a plaça de Catalunya, nom que encara porta.

Actualment, i després de la remodelació dels anys 90, la plaça està ocupada per terrasses dels bars que se situen a la part sud. Al mig hi ha una font d’estil contemporani, però, segons la majoria de veus, aquest espai ciutadà ha perdut l’encant que sempre havia tingut. Tot i això, és un dels llocs més freqüentats per la gent de Rubí.

Deixa un comentari