La casa de l’escriptor Enric Larreula va ser la curiosa seu de la trobada entre líders de col·lectius immigrants de Rubí i el Vallès Occidental. L’acte, organitzat per Rubí per la Independència i la sectorial d’immigració de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), es va configurar com una taula rodona informal per expressar inquietuds i resoldre dubtes sobre el procés. Per qüestions personals, el president de l’ANC, Jordi Sànchez no va poder assistir a l’acte.

Anna Pérez, membre del Secretariat Nacional de l’ANC i coordinadora de la comissió d’immigració, concebia la trobada com un pas més en la tasca de “sensibilització i formació” dels col·lectius d’immigrants, especialment exposats a la manipulació dels mitjans espanyols. La finalitat és trencar barreres per “sumar sinèrgies i fer xarxa” cap a una república catalana on els papers “no determinin els drets de les persones”. Tot des de la consciència d’una Catalunya “plural” que incorpori l’accent social a les reivindicacions més històriques i polítiques dels catalans d’origen. “Hi ha immigrants que porten 15 o 20 anys a Catalunya i no tenen dret a votar en unes eleccions perquè no se’ls reconeix els drets de ciutadania, això serà impensable en la futura Catalunya en què tothom tindrà els mateixos drets”.

No es tracta de vendre’ls una oportunitat idíl·lica de manera demagògica sinó una ocasió de “sumar per generar un nou futur”, subratlla la coordinadora de la comissió d’immigració de l’ANC, que va alertar que una de les pors més freqüents d’aquests col·lectius és aconseguir els papers per tenir la nacionalitat. Un tràmit que en un estat independent es resoldria amb més facilitat. “Catalunya té una llei d’acollida pròpia que no té res a veure amb la llei d’estrangeria, ja tenim una sensibilitat pel que fa als temes d’immigració que no té res a veure amb el tarannà de les lleis espanyoles. També recollirem drets tan bàsics com la sanitat universal, l’estat espanyol va fer una llei denegant-lo”.

Abdou Mawa N’Diaye, secretari general de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), admet que la majoria dels seus compatriotes establerts a Catalunya “estan a l’expectativa” sobre com els podria afectar el procés.

Maria Dantas, secretària de l’associació ‘Sí, amb Nosaltres’, que aglutina diferents col·lectius d’immigrants residents a Catalunya favorables a la independència, explica que la seva tasca es basa en fer “pedagogia” del procés. El passat colonial de Sudamèrica ajuda a entendre aquest suport però Dantas avisa que cal prioritzar el futur sobre el debat identitari i abordar la qüestió de la nacionalitat. “Demanarem als polítics que, en una Catalunya nova, tota persona que hi visqui sigui nacional catalana, a banda de la seva nacionalitat d’origen i de la nacionalitat espanyola, si la té”.

M’hamed Abdelouahed va ser membre fundador de la Casa Amaziga de Catalunya, -una de les primeres entitats en adherir-se a l’ANC-, que agrupa els autòctons del nord d’Àfrica abans que arribessin els àrabs. Coneguts col·loquialment com “berbers”, representen el 75% del col·lectiu marroquí (unes 180.000 persones) i tenen una llengua, una cultura i una indumentària pròpies, fets diferencials que els fan sentir empatia i solidaritat amb la independència, afirma Abdelouahed. Segons ell, un nou estat significaria guanyar “en justícia social i recursos propis i que els símbols d’identitat catalans no siguin administrats ni oprimits des d’altres llocs”.

Finalment, Hugo Colacho, president de la Federació d’Associacions d’Immigrats del Vallès (FAIV), aposta per decidir “els fonaments, parets i finestres” d’una nova casa basada en els drets socials: “Que els fluxos migratoris es regulin respectant els drets humans i els convenis internacionals, que no hi hagi centres d’internament i que els tràmits s’accelerin”. En aquest sentit, va lamentar que la doble burocràcia, -la catalana i la de Madrid-, eternitzi el procés de nacionalització “fins als 10-12 anys si la persona és llatinoamericana i 18-20 si és asiàtica o africana”. Al mateix temps, davant del risc d’exclusió social, considera que la nova república catalana ha de suprimir discriminacions i reforçar els drets civils i democràtics com el dret a vot.

Colacho també va demanar a la Generalitat més recursos humans per millorar els registres civils i va reivindicar el dret a la lliure circulació. “Hi ha molts immigrants regirant contenidors com a últim refugi de la dignitat, això és així perquè no tenen el passaport espanyol, si el tinguessin estarien treballant a qualsevol lloc perquè molts de nosaltres tenim familiars a tot Europa. No obstant, se’ns condemna a viure en l’exclusió social perquè el tràmit per obtenir la nacionalitat pot durar 20 anys. És una vergonya”.