Rafael Delgado és un jove de 21 anys nascut a València i amb sang mexicana, però criat a Rubí des de ben petit. Estudiant de primer de Teatre Musical, ha trobat una gran oportunitat amb els Jarks, un grup masculí de cant coral que és finalista d’Oh Happy Day, el concurs musical de TV3.

– Quan vas decidir que et volies formar en el món de l’espectacle?
– Realment, mai havia tingut clar a què em volia dedicar en un futur. Des de petit m’he criat amb la música, ja que toco el piano des dels 10 anys. Vaig aprendre a l’Escola Núria Garriga de Rubí, on em van ensenyar solfeig i després cant. Aquí vaig descobrir la meva passió i vaig especialitzar-me a un nivell superior en el cant a Aules, una escola de Barcelona especialitzada en el teatre musical.

– Com va néixer Jarks?
– La idea de crear Jarks va ser d’Edgar Martínez i d’Agustí González, companys de l’escola de Barcelona, on hem estudiat tots. L’Edgar va proposar a l’Agustí formar un cor masculí per anar a l’Oh Happy Day. L’Agustí m’havia sentit cantar alguna vegada i em van fer una prova per acabar de completar el grup perquè necessitaven cantants amb registres de baix.

– Com decidiu qui farà de solista i qui farà de cor?
– Jarks és un cor pensat perquè cadascun de nosaltres pugui fer un solo en el seu registre i estil. Som el cor que més solistes ha tingut durant aquesta temporada, uns 8 o 9 solistes d’un total de 16 cantants.

– Quantes hores dediques a la setmana per cada gala?
– Al principi del programa quedàvem dos vespres entre setmana, més dissabtes i diumenges des de les cinc de la tarda fins a la nit. A partir de la cinquena setmana ja començàvem a angoixar-nos i vam decidir assajar tres hores al dia, i els pitjors dies estem fins a cinc hores diàries. Jo crec que ens està anant tan bé al programa perquè hem pencat moltíssim. I el nostre director, Jordi Taixés, es mereix un monument, perquè equilibrar les veus de 16 homes és complicat.

– Què teniu d’especial els Jarks per haver conquistat al jurat i al públic?
– Crec que junts tenim una energia molt empàtica amb el públic. Hem treballat com parlar amb l’espectador des de l’escenari, i aquesta actitud fa que el trepitgem amb més energia que altres corals. El que ha agradat al públic és la seguretat i força que ens proporciona explicar les històries coberts sota uns personatges.

– Quines han estat les cançons més difícils que heu fet al programa?
– Per mi, ‘Under Pressure’ de Queen i ‘Viatge a Ítaca’ de Lluís Llach, de la setena gala. Aquesta última era una versió molt maca però amb uns arranjaments molt delicats, era molt fàcil equivocar-se, i la de Queen requeria un esforç molt gran pels solistes que havien d’arribar a notes molt agudes. Tot i així, crec que han estat les dues millors actuacions de Jarks fins ara.

– Una de les crítiques que us ha repetit el jurat és que, a vegades, teniu una actitud digna i artificial.
– Sí. Crec que en alguna actuació hem pecat de posar el personatge per davant de nosaltres mateixos.

– Quines oportunitats professionals heu aconseguit els Jarks amb la projecció d’aquest concurs?
– De moment, hem actuat a l’entrega dels setens Premis Nacionals Special Olympics de Barcelona i el programa ens han donat l’oportunitat de cantar en directe a l’obra ‘Absurds i singulars’ amb el presentador Eduard Farelo al Teatre Borràs de Barcelona.