L’ordre dels factors no altera el producte, diuen els matemàtics. Però en política l’ordre de prioritats importa. I molt. En democràcia, abans que defensar unes idees, les que siguin, molt respectables totes, el sistema ha de garantir uns principis bàsics sense els quals no es pot parlar d’una democràcia de qualitat. Tot això ve a tomb, és clar, del conflicte entre el moviment independentista català i l’estat espanyol, que està posant al descobert l’autèntica naturalesa de l’estat, que imposa el concepte de la unitat territorial per sobre dels principis democràtics fonamentals. Vege’m-ho.

Igualtat davant la llei. En democràcia tots els ciutadans han de tenir els mateixos drets. Però mentre els ciutadans d’altres zones de l’estat elegeixen polítics que poden realitzar el que prometen a la campanya electoral, els catalans i les catalanes independentistes voten uns líders polítics que no poden portar el seu programa electoral a la pràctica, perquè les lleis i l’estat ho fan impossible. Molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, doncs, estan discriminats respecte als de la resta de l’estat.

Respecte a les minories. En democràcia decideix la majoria, sí, però no pot ser una tirania de la majoria sobre la minoria, que ha de ser respectada. La població de Catalunya és minoritària en el conjunt de l’estat, és un 16% del total. Per tant, encara que tots els seus diputats fossin independentistes mai podrien impulsar, per exemple, un referèndum d’autodeterminació. I, a més, els poders de l’estat no volen negociar res sobre aquest tema.

Llibertat d’expressió i de premsa. És un dels pilars fonamentals de la democràcia, que permet que les persones i els col·lectius expressin les seves opinions i controlin els governants. Però, en funció de les idees que expressen, són encausats cantants, humoristes, pallassos, tuitaires i, fins i tot, es censuren obres d’art.

Justícia imparcial. L’apartidisme i la neutralitat de la justícia també és un dels fonaments democràtics. Però l’aparell judicial persegueix el moviment independentista i democràtic català: el govern sencer, diputats, regidors, alcaldes, treballadors públics, líders socials, manifestants, etc. Alguns ja fa mig any que són a la presó o a l’exili. Acusats de “rebelión” sense cap acte de violència, de “malversación” sense ni una factura… I, ves per on, resulta que, de moment, cap dels catalans exiliats a diversos països europeus de llarga tradició democràtica està privat de llibertat.

Autonomia de Catalunya. Aquest dret també ha estat vulnerat gràcies al famós article 155, que ha servit per destituir el govern i el Parlament, acomiadar treballadors, suprimir serveis, treure obres d’art dels nostres museus… i per convocar unes eleccions que van donar un resultat que no els va agradar.

Separació de poders. Cada poder té la missió de controlar els altres, però no de substituir-los. A les eleccions del 21 de desembre va sortir una majoria de diputats independentistes, però, fins ara, no s’ha pogut elegir president perquè l’aparell judicial ho ha impedit, condicionant així l’activitat del Parlament.

Pluralisme polític. Democràcia és pluralisme, contrast d’idees, tal com veiem als mitjans de comunicació catalans. Però els grans mitjans de l’estat, tant públics com privats, acostumen a no recollir els arguments independentistes i a criminalitzar aquest moviment.

Per tant, els dos punts de vista tenen posicions diametralment diferents respecte a la democràcia. El catalanisme sempre ha manifestat que vol assolir el seu objectiu democràticament i pacíficament, amb un referèndum d’autodeterminació on tota la població de Catalunya s’expressi. És a dir, aquest moviment és, primer, democràtic i, després, independentista. En canvi, per a l’estat, i també per a una majoria dels seus habitants, la unitat de l’estat és un fet intocable, innegociable, indialogable, invotable… situat, per tant, molt per sobre dels principis democràtics. Tot això genera enormes injustícies, però, al final, la democràcia s’obrirà camí davant d’una unitat forçada, imposada, perquè, en política, l’ordre dels factors importa. I molt.