El rubinenc Enric Majó, un dels actors catalans més consagrats del món del teatre, torna a Rubí, la seva ciutat, per interpretar ‘Una vida al teatre’, escrita per David Mamet i dirigida per Moisès Maicas. L’actor interpretarà a un dramaturg que haurà d’ensenyar a un altre actor (Dafnis Balduz), molt més jove, a aprendre l’ofici. La comèdia, que commemora els 50 anys sobre els escenaris de Majó, es representarà al teatre municipal La Sala el pròxim 7 de maig a les 21 hores. El preu de l’espectacle és de 15 euros i 11,25 amb descompte.

-Torna a l’escenari del seu poble, Rubí. Què significa per a vostè?
-Tornar a Rubí, per mi, sempre és tornar a casa. Ja fa molts anys que visc a Barcelona, des que tenia 19 anys, però Rubí és casa meva. Tornar a trobar amics, coneguts, la família… Hi ha racons del poble que són molt especials per a mi. Tinc molts bons records perquè vaig viure un Rubí fantàstic, que ja no existeix. Era un Rubí agrícola, de 6.000 habitants, on tothom ens coneixíem i hi havia una intensa vida local.

Encara avui tinc dues amigues que també són de Rubí i tampoc hi viuen i quedem especialment per anar a passejar pel nostre poble. En definitiva, ho tinc molt present. Els psicòlegs parlen dels tres primers anys de vida que marquen la resta… i les meves arrels són rubinenques. Això, en part, vol dir “tocar de peus a terra”: el meu pare era pastor i la meva mare cuidava la casa, per tant, el meu aprenentatge ha estat que faci el que faci, sempre m’haig de guanyar la vida.

-Ho fa, a més, per commemorar la seva trajectòria professional…
-Aquesta obra me la van proposar fa molts anys, però jo vaig considerar que no era el moment, ja que el protagonista és un home gran que té uns conflictes. Ara, novament, el Moisès Maicas, que és el director, em va proposar fer-la. La commemoració ha vingut després. Quan ja estava acceptat el projecte i ho anàvem a tirar endavant, vaig comentar que ja feia 50 anys que em dedicava al teatre. Per tant, la celebració és l’excusa, no és una pretensió meva de mostrar el que sé fer 50 anys després de començar. Pujaré a l’escenari perquè és la meva feina.

-De què tracta l’obra escrita per David Mamet?
-Tracta d’un actor jove i un actor gran que treballen en la mateixa companyia i veiem, des del primer dia que es troben i que estrenen la seva primera experiència junts sobre l’escenari, com aquesta relació va transcorrent al llarg del temps. Primer encaixen bé però després la relació es va deteriorant. Tot passa d’una manera indispensable, ha de ser així perquè les dues generacions difícilment podem encaixar al 100%. Un està de tornada de tot i l’altra està volent anar a tots els llocs. És, per tant, un conflicte generacional i professional entre tots dos. És una comèdia molt divertida on veiem la relació entre ells i els treballs mediocres que fan tots dos en el seu ofici d’actors.

David Mamet coneix molt bé la feina de l’actor i és molt satíric, tot i que molt brutal a vegades. Té una llarga experiència no només com a dramaturg sinó com a guionista de moltes pel·lícules, aleshores coneix molt aquest món.

-Ja ha estat estrenada. Quina ha estat l’acollida per part del públic?
-Molt bé. Fins al moment l’hem fet en sales molt més petites que La Sala de Rubí, perquè la pretensió d’aquesta producció és de petit format. És a dir, que estem els dos actors i un regidor que mou elements a la vista del públic.

-Què diria a tots els rubinencs perquè la vagin a veure?
-Diria que s’ha d’anar al teatre amb ganes de passar-s’ho bé. Han de venir amb ganes de jugar amb els actors o, com a mínim, de veure dos actors que juguen a fer teatre sobre l’escenari. Això és el màxim a què podem aspirar els actors, jugar a l’escenari, tot i que no sempre ens deixen.