Nascut a Castelló i llicenciat en Geografia i Història, tot i que es va dedicar durant molts anys al periodisme, Manuel Millán és un dels fundadors del Partit Popular (PP), formació de la qual va ser membre de l’executiva de 1989 fins al 2000. Diputat al Congrés durant tres legislatures, va posar punt i final a la seva carrera política al 2003 quan es va donar de baixa del partit, al qual ha criticat obertament. Actualment, es dedica a fer conferències i a escriure llibres i també participa en tertúlies als mitjans de comunicació. Als 71 anys afirma que la seva activitat actual “és justament allò que havia somiat” per als darrers anys de la seva vida.

– Com veu el panorama polític català?
– El que passa a Catalunya ara és una barbaritat, un error enorme de plantejament. En política, si vols aconseguir una cosa important tens dos camins, el de la bogeria, trencant normes, lleis i si cal amb violència, o el de la intel·ligència, sense passions, que és el que gairebé sempre triomfa. Quan tu veus una mobilització ciutadana com la què s’ha produït aquí, que mobilitza la gent a través de la passió, sense utilitzar el cervell, saps que no sortirà bé. No han fet un estudi previ de l’adversari: l’estat espanyol triplica la capacitat de resposta de Catalunya, té una constitució democràtica votada per nosaltres i sextuplica la població de Catalunya. D’altra banda, tenim un govern de l’estat que segueix sense immutar-se defensant la constitució fins a l’exasperació. Estic histèric veient l’actitud de Mariano Rajoy, és insuportable.

– Hi ha algú a l’altra banda?
– És la neurosi de la llei. Rajoy està posant en situació límit als ciutadans. No entenc de cap manera l’estupidesa del govern espanyol ni la ceguesa del PP. Tampoc entenc els de la plaça Sant Jaume. Artur Mas és una antologia de coses que no s’han de fer, un engolament de la política. A vegades sembla que sigui l’emperador d’occident.

– Una llista unitària de la societat civil, li semblaria una bogeria?
– De cap manera. Els partits polítics han fracassat, ho sento perquè n’he fundat tres, el PP, Solidaritat Catalana i abans Reforma Democràtica Catalana. Un partit és un conjunt de gent que té interessos determinats d’ordre social, filosòfic, polític, etc. Quan un partit passa d’aquests als interessos particulars de la gent que el domina, llavors és una casa de barrets. A Espanya els partits són exactament això. L’escàndol del PP amb Bàrcenas, el Palau de la Música, les targetes opaques de Bankia, Blesa, els EREs…. anem repassant i tots tenen escàndols. Veuràs com el dia de demà Podemos tindrà escàndols. El sistema actual està corcat, si la societat civil és capaç d’harmonitzar una organització, com ha fet Podemos, o com pot arribar a fer l’ANC, pot tenir una opció molt important de poder perquè ara no estan podrits. Demà passat potser sí, però ara tenen el benefici del dubte. L’error és fiar-se dels partits polítics, és impossible que els burgesos de CiU s’entenguin amb els descamisats de la CUP, faran el primer pas bé i el segon es donaran bufetades.

– Creu que és possible una declaració unilateral d’independència?
– Pot ser, però no es legal perquè la constitució no ho preveu ni ho permet. Aquí se’n foten de la constitució, però al món és el que impera. Els ha entrat la dèria que ni la constitució ni les lleis serveixen de res, però i si ets independent, demà tampoc serviran de res? Les lleis de Catalunya i la constitució de Catalunya tampoc serviran de res? Siguem coherents. Plantegem la batalla d’una altra manera. Aquí creuen que la bandera ens uneix a tots i no és veritat, ens tapa a tots.

– La solució pot passar perquè Espanya faci una segona transició?
– No en tinc cap dubte i per això no entenc la posició de Madrid. Si una part del país diu que no està d’acord amb la constitució, queda ferida. La constitució no és un dogma ni la sagrada Bíblia, és una eina dels ciutadans. El govern de Madrid s’equivoca volent consagrar com un dogma màxim de la humanitat la constitució. Un govern intel·ligent a Madrid ja hagués buscat un camí constitucional de trobada.

– Vostè ha estat molts anys a la política, quan veu els casos de corrupció, que sent?
– Estic més que escandalitzat, és una vergonya, un descrèdit absolut, són uns ‘mangantes’, tot i que no es pot generalitzar perquè he vist molts diputats honrats. Jo no ho entenc, els que fan això son pervertits de la política. La política és per ajudar a la gent, per servir al ciutadà.

– Què li sembla la irrupció de Podemos en la política espanyola?
– Han estat molt intel·ligents, al contrari de l’aventura catalana. Han vist la realitat, l’immens cabreig de la població, han pensat ‘si som crítics amb el poder i el sistema, la gent desesperada ens votarà’, i a les primeres eleccions, 1,5 milions de vots. Si continua igual, Podemos es menjarà el PP, ja té mig menjat al PSOE. Jo no estic d’acord amb la ideologia que ells professen, és tan impracticable el que diuen que, si guanyen, el país saltarà pels aires en un any, però han estat hàbils en el llançament de la idea i qui els vol menysprear s’equivoca.