‘Tal com jo ho he vist. Fotografies de Josep Maria Roset’ és el nom d’un llibre que està a punt de veure la llum. Es tracta d’un homenatge a un dels fotògrafs més destacats de Rubí, Josep Maria Roset, de 82 anys. L’obra, un recull de més d’un centenar de les seves millors fotografies es presentarà el 2 d’octubre a l’Aula Cultural durant l’obertura d’una exposició d’imatges del mateix fotògraf. El llibre i l’exposició, promoguts per l’Associació Sant Galderic en motiu del seu 20è aniversari, són tot un orgull per a una persona que ha viscut per transmetre sentiments, emocions i vivències a través de les imatges.

– Quines fotografies es poden trobar en el llibre?
– És una selecció de 150 imatges, presentades per capítols que donen petits tastets de temes que he anat tocant al llarg de la meva trajectòria. He comptat amb l’ajuda i l’experiència de la comissària Laura Tarré per fer aquesta selecció i hem primat la qualitat i l’interès de les fotografies per elles mateixes.

– Quan va començar en el món de la fotografia?
– M’hi vaig anar introduint a poc a poc. Cap als 20 anys, però, les meves inquietuds anaven en augment. Sentia la necessitat d’expressar-me d’alguna manera, però no sabia com. Vaig provar amb la pintura i la fotografia. Finalment, em vaig sentir més còmode amb la fotografia. Recordo que aprendre a revelar em va costar perquè ningú em volia ensenyar. Després de molt buscar, un amic em va posar en contacte amb un fotògraf de Sant Cugat, en Bibian, i aquest em va ensenyar.

– Quina va ser la seva primera càmera fotogràfica?
– Jo encara treballava a la fàbrica Vapor Nou, tenia uns 15 anys, i havia d’anar a l’Escola Industrial a Terrassa. Hi anava en tren però no pagava bitllet, i amb el que vaig estalviar en transport vaig poder comprar una càmera per 50 pessetes al ‘colmado’ de la Núria Ollé. Però no tenia ni idea de fer fotos! Amb el temps en vaig anar aprenent, però encara em faltava. Vaig estar uns anys associat amb en Bibian de Sant Cugat fins que vaig obrir un estudi a Rubí pel meu compte, però vaig veure que tenia clients que en sabien més que jo i vaig decidir anar Madrid per aprendre’n més. Vaig vendre la botiga i amb els diners em vaig comprar una Leika i vaig marxar. Allà, després de provar algunes altres feines dins el món de la fotografia vaig arribar a Europa Press, on vaig fer de reporter gràfic gairebé dos anys.

– Algunes de les fotografies que va fer per l’agència van tenir un gran ressò.
– Un dia em van proposar ser l’enviat especial per fer un reportatge del casament del xa de Pèrsia amb l’estudiant Farah Diva. Jo em considerava de poble, no havia volat mai, però ho havia de fer perquè per l’agència era important. El casament es va celebrar a Teheran el 1959. Havia de fer les fotos en blanc i negre, revelar a l’hotel i agafar l’avió de tornada, passar per Londres per deixar dos o tres negatius i també per París, on vaig deixar-ne uns quants més. Les fotos es van publicar en nombrosos diaris espanyols i altres mitjans europeus.

– Per què va deixar l’agència?
– Poc després de tornar de Teheran, va esclatar un artefacte a l’Ajuntament de Madrid, molt proper a l’agència. Vaig aconseguir accedir a l’edifici tot i la vigilància policial i vaig fer fotos de l’atemptat, però em van enxampar els de la secreta i em van detenir. Tot i que finalment tot es va aclarir, per a mi va ser molt complicat seguir treballant a Madrid. Fins que un dia vaig decidir marxar. Va ser després de la inauguració del passeig de La Castellana. Franco va anar a l’acte i jo vaig aconseguir colar-me, va ser molt difícil, però quan ja era dins un dels policies em va reconèixer i em van fotre al carrer. Vaig marxar molt emprenyat pel mig de La Castellana avall. Recordo que en aquell moment, em vaig girar, vaig veure de lluny el monument i vaig fer una fotografia que va ser una portada d’algun diari del país. Aquell dia em vaig adonar que havia de marxar perquè no em deixaven fer la meva feina.

– I a on va anar?
– Vaig tornar cap a Rubí, però aviat vaig marxar a França amb un amic a collir raïm a principis dels 60. A França vaig trobar la llibertat i vaig voler quedar-m’hi per trobar la manera de poder continuar fent fotografies, però va succeir la tràgica rierada de Rubí al 1962. També la mare estava malalta i els veïns a vegades l’havien de cuidar, així que vaig decidir tornar a casa al Nadal del 62. A Rubí van obrir una impremta molt gran i hi vaig entrar a treballar. M’ocupava de preparar els gravats al buit.

– Quan va reprendre la relació amb la fotografia?
– No va ser fins que a Rubí vam formar el Grup Fotogràfic ‘El Gra’ que vaig tornar a agafar el ritme de fer fotos.

– I al final, va tornar a obrir un estudi a Rubí.
-Vaig muntar un estudi el 1967 i vaig començar a participar en algun concurs, en vaig guanyar un parell d’importants i vaig seguir fent fotos per a mi. He estat un fotògraf d’estudi, però he tingut sensibilitat de ciutadà i sabia quines eren les coses que amb el temps es tornarien importants, per exemple fotos de tota la predemocràcia, dels mítings que es feien a Rubí, de les manifestacions obreres,… Ho feia pel meu compte, per sensibilitat de ciutadà, i ara són imatges de valor.

– Encara fa fotografies?
– Ara faig fotos amb una maquineta compacta digital, jo li dic ‘màquina per fer apunts’. De fotografia digital no n’he fet mai, he resistit sense fer-ne perquè he volgut. No tinc res en contra del digital ni del progrés, té una quantitat d’avantatges importants, però una part de la fotografia ja no és fotografia.

– Això ha fet perdre l’essència de la fotografia?
– En la fotografia analògica tu tenies una intervenció personal, li donaves un estil i ara això no passa, és tan fred…

Fotografies censurades de Joan de Borbó
Josep Maria Roset, durant la seva etapa a Europa Press, va ser testimoni d’un fet històric que va poder retratar però que la censura va impedir que es publiqués. Va ser durant un viatge a Mallorca per fer unes fotografies dels prínceps de Bèlgica: “Com que no hi havia manera d’entrar per fer les fotografies vaig anar a buscar el cònsol de Mallorca i després d’insistir-li molt em va dir que no em podia ajudar en aquella tema però que em donaria una altra notícia, i em va dir l’hora i el lloc de l’arribada secreta (amb iot) de Joan de Borbó a l’illa”.

El pare del rei Joan Carles I, a l’exili, no podia entrar a territori espanyol, però Roset va ser testimoni d’una recepció extraoficial. “El dia abans vaig anar dalt d’un turó per estudiar des d’on fer la foto i vaig dormir allà, però l’endemà al matí quan em vaig despertar el iot ja havia arribat. Vaig entrar a peu per la finca al costat d’un cotxe. Vaig fer fotos, tothom saludava Joan de Borbó i quan les vaig tenir vaig marxar corrents per enviar-les a Madrid, però em van dir que no les podien publicar, perquè era secret”. Ara, el fotògraf rubinenc vol contactar amb l’agència per mirar de recuperar alguna d’aquelles fotografies, que mai van veure la llum.