Ja han passat 75 anys des que mig milió de persones van creuar la frontera en direcció a França fugint de les tropes feixistes, vencedores d’un conflicte bèl·lic que va instaurar durant 40 anys una dictadura militar a l’estat espanyol.

Joaquim Aragonès era un més d’aquest mig milió de persones que es van veure obligades a marxar del país. Sindicalista de la CNT i regidor de l’Ajuntament, aquest rubinenc va anar a parar, com la majoria d’exiliats, als camps de concentració de l’estat francès. Després es va enrolar a les companyies de treballadors estrangers per lluitar contra el feixisme però, amb la invasió alemanya de part del territori francès, Aragonès va ser empresonat i posteriorment deportat al camp d’extermini de Mauthausen, a Àustria, on va estar fins el 1945. “El relat de la seva estada allà és molt dur, la mort era present cada dia i per ell va ser un cop molt gran la mort del seu germà, és esfereïdor”, relata Josepa Gardenyes, autora del llibre ‘Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen’, que recull la història d’aquest rubinenc. Gardenyes, que és mestra, sempre es va interessar per les vivències d’Aragonès, que era l’avi del seu marit i a qui va entrevistar perquè la seva memòria no caigués en l’oblit.

Però Aragonès no és l’únic rubinenc que va acabar en aquest cap d’extermini nazi ple de jueus, però on també hi havia presos polítics, gitanos, comunistes i homosexuals. Allà hi havia 9 rubinencs més: Enric Aragonès, -germà de Joaquim-, Francesc Bartroli, Gregori Beltran, Joaquim Cardona, Jesús Montroig, Antoni ?’dena, Antoni Pereña, Joaquim Rusiñol i Andreu Vidal, dels quals només tres van sortir de Mauthausen amb vida: “Els va tocar viure una època molt complicada, Joaquim Aragonès era paleta, probablement això el va ajudar a sobreviure, el cert és que com a Ajuntament tenim l’obligació de recordar-los”, va afirmar Martí Pujol, regidor d’Identitat i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Rubí, durant la presentació del llibre, que va tenir lloc dimarts a la biblioteca amb l’assistència de més d’un centenar de persones.

L’obra, que és una nota de vida del rubinenc des de principis fins a finals del segle XX, es pot adquirir a les llibreries de la ciutat per 20 euros i l’edició s’ha finançat a través d’aportacions voluntàries i amb el suport de l’Amical Mauthausen i el consistori rubinenc.