El Grup de Col·laboradors del Museu-Centre d’Estudis Rubinencs (GCMR-CER) ha publicat el número 74 del Butlletí, una revista que recull articles d’història i patrimoni local. En aquesta ocasió, el tema central és la creu dels caiguts que es va instal·lar a Rubí durant el franquisme. Es tracta d’un treball de l’historiador rubinenc Eduard Puigventós que explica la història d’aquest monument coincidint amb els 80 anys del final de la Guerra Civil.

La creu dels caiguts es va inaugurar el 1939 a la placeta que hi ha a la confluència entre la carretera de Terrassa i la de Sabadell, en un terreny que va cedir el Marquès de Barberà. Constava d’una modesta creu blanca amb el jou i les fletxes on destacava ben visible el nom de Primo de Rivera i a continuació, en una mida reduïda, la resta de noms de rubinencs del bàndol franquista que havien mort durant la Guerra Civil. També hi figurava el nom del fill del Marquès de Barberà, tot i que no era de Rubí. L’Ajuntament va ser qui va pagar aquest monument, que va costar poc més de 7.700 pessetes.

La creu va ser testimoni de diverses celebracions i homenatges que s’anaven repetint en les dates més assenyalades pel règim, com el Día de la Victoria (1 d’abril), el Día del Alzamiento (18 de juliol), el Día de la Raza (12 d’octubre) o el Día del Trabajo (1 de maig).

Amb la caiguda del règim, la creu va ser enderrocada amb cordes per un grup de rubinencs el 21 de maig del 1977. Posteriorment va ser traslladada al cementiri, on va desaparèixer. També es va perdre la pista de la làpida amb els noms, que durant un temps va estar a l’antic escorxador de Rubí, actual seu de la Policia Local.

La família de Casa Serra
A banda d’aquest article, el Butlletí recull un article de Cecília Vallès sobre la família de Casa Serra del Molí, entrevistes a Jaume Gascón i Maria Pons, supervivents de la Guerra Civil, i una bibliografia local sobre la Guerra Civil a Rubí.

La presentació del Butlletí serà el 12 de setembre a les 19 hores a la Biblioteca.