La Creu dels Caiguts, les entrevistes als supervivents de la Guerra Civil Jaume Gascón i Maria Pons, l\’origen del cognom Serra i una bibliografia local sobre la Guerra Civil a Rubí són els temes que omplen les pàgines del Butlletí, revista d\’història i patrimoni local que ha publicat el número 74. El Grup de Col·laboradors del Museu-Centre d\’Estudis Rubinencs (GCMR-CER) va presentar aquest dijous al vespre l\’última edició davant una cinquantena de persones a l\’auditori de la Biblioteca.

L\’article sobre la Creu dels Caiguts, escrit per l\’historiador rubinenc Eduard Puigventós, descriu la història d\’aquest monument coincidint amb els 80 anys del final de la Guerra Civil gràcies a documentació municipal i la premsa de l\’època. Es tractava d\’una senzilla creu blanca amb el jou i les fletxes dedicada principalment a Primo de Rivera i amb menció a una vintena de rubinencs del bàndol franquista que van morir durant la Guerra Civil. Puigventós volia explicar el component ideològic que hi ha al darrere d\’un dels monuments més paradigmàtics del franquisme, honorant \”aquells que van contribuir amb la seva sang en la construcció de la dictadura\”.

Rubí va ser un dels primers municipis de l\’Estat on es va aixecar una creu als caiguts després de la guerra. De fet, es va construir per iniciativa pròpia de l\’Ajuntament i finançada totalment amb fons municipals -amb un cost de 7.700 pessetes- a diferència d\’altres poblacions com a Terrassa, on es va instal·lar per subscripció popular. El consistori la va encarregar el maig del 1939 i el monument es va inaugurar l\’octubre del 1939, en un procés molt ràpid.

La creu dels caiguts estava ubicada a l\’actual placeta Miquel Martí i Pol, a la confluència entre la carretera de Terrassa i la de Sabadell, lloc de pas i punt entre les dues principals vies d\’entrada a Rubí. El terreny va ser cedit pel Marquès de Barberà, qui va posar com a condició que aparegués el nom del seu fill al monument, tot i no ser de Rubí.

A la primera dècada de vida, als anys 40, va ser un monument molt visitat coincidint amb diverses commemoracions del calendari franquista: els rubinencs partidaris del règim feien celebracions i homenatges en dates com el Dia de la Liberación (25 de gener), Dia de la Victoria (1 d\’abril), el Día del Alzamiento (18 de juliol), el Día de la Raza (12 d\’octubre) o el Dia de José Antonio Primo de Rivera (20 de novembre). Però, a partir de mitjans dels anys 50, comença a decaure la seva popularitat i la gent només s\’hi acostava el Dia 20 de novembre, principalment la Organización Juvenil Española de la Falange (OJE). Als anys 70 alguns grups escolars visitaven la creu un cop a l\’any, com a part de l\’adoctrinament que impartien les escoles.

Rubí també va ser un dels primers municipis on es va enderrocar la creu. Amb la caiguda del règim, el monument va ser enderrocat amb cordes per un grup de ciutadans antifeixistes rubinencs en pro de la democràcia el 21 de maig del 1977. Posteriorment, va ser traslladada al cementiri, on va desaparèixer a mitjans dels anys 90. També es va perdre la pista de la làpida amb els noms, que durant un temps va estar a l\’antic escorxador de Rubí, actual seu de la Policia Local.

Un altre dels temes del Butlletí és l\’origen de la família Serra, cognom d\’arrels rubinenques, una investigació feta per Cecília Vallès el 2006. L\’autora va elaborar l\’arbre genealògic del segle XIX de la família Serra. Els primers documents remeten als Can Serra del Molí, cognom original dels Serra, una família masovera del 1600. A inicis del 1800 van sorgir diverses branques familiars: els Serra Rossinyol, els Serra Torrella i els Serra Pagès.