El Nikolai té 18 anys i de tant en tant se’l pot veure demanant diners als carrers de Rubí, principalment a l’illa de vianants. Dorm a El Vendrell i explica que ve amb el tren fins a Rubí. No ho fa sol, ve amb gent de la seva família, que és de Rumania, i es coŀloquen en altres punts de l’illa. Probablement són el seu pare i la seva mare, tot i que ell diu que no els coneix. És impossible saber quin motiu l’ha empès a demanar diners perquè encar que ja fa 3 anys que viu a Catalunya amb els seus familiars només parla romanès i algunes poques paraules en castellà, “dinero”, “estación”, “família”.

El testimoni del Nikolai confirma la tesi de l’inspector de la Policia Local Oriol Sánchez, que afirma que les persones que practiquen la mendicitat a Rubí acostumen a ser “grups familiars que es dediquen íntegrament a això”.

L’inspector subratlla que la mendicitat a la ciutat no ha augmentat en els darrers anys, però que tampoc ha remès, i que tenen mitja dotzena de persones identificades. Acostumen a coŀlocar-se a l’illa de vianants i a la plaça Catalunya, però també al carrer Sant Cugat, al carrer Murillo i al carrer Cervantes, i sobretot els divendres i els dissabtes.

Però no sempre les persones que demanen al carrer estan emparentades ni es dediquen a això. Un dels homes que practica la mendicitat demana que l’identifiquin com a Nelson, perquè no vol que ningú del seu barri de Sabadell sàpiga que demana diners. “Vinc un o dos cops a la setmana, la resta de dies busco feina”. El Nelson és portuguès i fa més de 30 anys que viu a Catalunya però treballava a la construcció i es va quedar sense feina el 2008.

Cada dues setmanes va al banc d’aliments i percep la Renda Mínima Garantida, però això no és suficient per pagar el lloguer i alimentar la seva família: “No em fa vergonya, hi ha molta gent com jo, només necessito una feina per poder sortir-me’n”.

ELS COMERCIANTS, RESIGNATS
Al Nelson mai l’ha molestat ningú, però alguns comerciants no veuen amb bons ulls que hi hagi persones que demanin a les portes dels seus establiments. Per exemple, els treballadors del Condis Mariona, un dels llocs més habituals de mendicitat, han trucat moltes vegades a la policia perquè es produeixen baralles: “Normalment no hi ha problemes però a vegades es barallen o es criden”, explica Vanessa Tauste, qui també apunta que alguns cops “tiren les monedes petites perquè no les volen i també el menjar que algunes persones els donen”.

Un altre dels llocs on es coŀloquen és davant de l’administració de loteria número 1 Xavier Albesa, que regenta l’establiment, “preferiria que no hi fossin però no s’hi pot fer res”.

LA MENDICITAT NO ÉS IL·LEGAL
I és que com explica Oriol Sánchez, practicar la mendicitat no contravé l’ordenança municipal, sempre i quan no hi hagi coacció ni presència de menors. És per això que la feina de la Policia Local en aquesta qüestió gairebé es limita a fer de mediadors en cas que molestin davant d’algun comerç. “No podem fer res perquè no són de Rubí i els Serveis Socials de l’Ajuntament no poden actuar, la majoria són de Badalona o Terrassa”.

D’altra banda, l’inspector de la Policia Local assegura que a la ciutat no s’han detectat persones dormint al carrer. Només en alguns casos puntuals de persones que acabaven de ser desnonades i que ràpidament se’ls ha buscat un sostre. Sí que hi ha el cas d’un rubinenc que ja fa molts anys que no té domicili i que tenen constància que dorm al carrer: “És una persona que mai ha acceptat assistència”. De fet, la Policia Local desconeix on passa les nits, ja que en dies de molt de fred l’han buscat per oferir-li un lloc a raser i no l’han trobat.