– Com han estat aquests primers mesos a l’alcaldia?
– Han estat uns mesos intensos, treballant molt. En faig una valoració positiva: la felicitació que em fan els meus veïns i veïnes al carrer, especialment pel projecte Alcaldia als barris, ens anima a continuar treballant en la mateixa línia.
– Era necessari portar l’Alcaldia als barris?
– Sí, la proximitat és, i serà, el nostre segell. És essencial per poder conèixer de primera mà les preocupacions i les necessitats dels rubinencs i les rubinenques. Hem d’estar al carrer, al costat dels veïns i hem de pensar i prioritzar de forma compartida les accions a realitzar. Nosaltres les executarem i després tornarem a visitar els barris perquè ens avaluïn. Com a govern, hem de retre comptes a la ciutadania.
– Ja ha visitat quatre de les sis zones de la ciutat, com valora la participació?
– Molt bé. Ha anat incrementant-se cada vegada. A la darrera, a Les Torres, 25 de Setembre i Can Vallhonrat, es van aplegar fins a una cinquantena de veïns a les reunions. A més, si no fos un projecte de proximitat, no hauríem pogut sentir la veu de moltes persones que no haurien anat a un espai de participació ciutadana a l’ús.
– Ha trobat sorpreses en la percepció que podia tenir com a alcaldessa a allò que li demanen els veïns?
– El cert és que s’ajusta bastant a les tres línies d’acció prioritària que vam marcar a l’inici de govern. Hi ha una preocupació molt gran per la millora de l’espai públic, dels parcs infantils, per la neteja… i també per la seguretat, tot i que en menor mesura.
– Les Torres, per exemple, és un dels barris on vostè ha anunciat un projecte de rehabilitació integral. Què li han demanat els veïns?
– A Les Torres hi ha un tema estrella que és la rehabilitació, més que necessària, dels antics cinemes. És evident que els veïns de Les Torres estan preocupats per l’estat dels seus carrers, per les voreres, pels grafits, però també tenen moltes ganes de saber què proposa el govern municipal per aquest espai, que és públic i que no el podem mantenir allà, brut, tancat i sense ús.
– I què pensen fer amb aquest local?
– L’espai dels antics cinemes ha de ser una palanca transformadora del barri. Mira, quan fem la proposta de rehabilitar integralment tres barris -Les Torres, 25 de Setembre i Ca n’Oriol- decidim que siguin aquests perquè són zones que, per les seves característiques i per com s’han desenvolupat a les últimes dècades, requereixen intervencions importants que permetin millorar la qualitat dels veïns i veïnes.
En el cas de Les Torres, que va néixer com un barri residencial, molts dels primers propietaris van marxar i es va convertir en un barri acollidor de població de diferents procedències, fet que l’ha enriquit en molts sentits, però que no ha afavorit la cohesió del barri. A més, s’ha d’afegir el deteriorament urbanístic i la manca de dinamització comercial. En aquests casos, cal buscar una palanca que serveixi per transformar el barri i que serà l’espai dels antics cinemes, una vegada rehabilitat.
– Quin tipus d’equipament tenen al cap?
– El govern té l’obligació de proposar el tipus de contingut per a aquest espai, però no ho farem, com a mínim com a acció definitiva, fins que no ho hagi compartit i consensuat amb els veïns. Apostem per un equipament de barri i també de ciutat. Un centre que pugui servir perquè les entitats i associacions es trobin, per fer actes de ciutat, un equipament públic a l’ús, probablement podria tenir espai per assajar per als músics joves, per a clubs esportius o fins i tot per a escoles que puguin necessitar un espai. Entre tots definirem el què, el com i el quan.
-Quan serà un fet aquest equipament?
– El mandat no pot acabar sense la rehabilitació d’aquest espai. Cal recordar que els antics cinemes tenien 5 sales, la més gran amb capacitat per a més de 500 persones… també es pot plantejar mantenir alguna sala i deixar-la per teatre, cinema, congressos… per un ús cultural.
– Quines altres propostes es plantegen a Les Torres?
– Evidentment, hi haurà actuacions urbanístiques que ja podem preveure, que sortiran a la diagnosi que s’està fent. Altres propostes passen per afavorir la convivència a la plaça Constitució, on hi ha algun element distorsionador. En aquest cas concret, es demanen accions en l’àmbit de la seguretat. Vull dir que no hi ha cap dada objectiva que ens digui que Les Torres té un problema especial de seguretat o que és més insegur que qualsevol altre barri, però sí que hi ha algun element distorsionador que hem de resoldre.
– La idea d’un equipament lúdic i comercial a l’aparcament del R+D es descarta.
– Sí. Jo no dic que a la ciutat no hi pugui haver alguna oferta que complementi i ajudi a l’oferta de comerç local existent, però aquest espai no era el més idoni. Cap operador va voler invertir… això ja és prou indicatiu. A més, toparíem de cara amb la reivindicació de mantenir els aparcaments, la demanda és que hi hagi més, però ja que no pot ser, no tocarem els existents.
-L’aparcament, un tema que preocupa a tots els barris.
– Cert, aquesta qüestió s’inclourà en el Pla de Mobilitat de Rubí, un dels plans estrella de l’agenda del govern. Et puc avançar que aquest pla ara està en una fase molt prèvia, però que al llarg d’aquest any tindrem una primera diagnosi per començar a treballar.
– Què ens pot explicar del projecte de rehabilitació de Ca n’Oriol?
– De Ca n’Oriol destacaria la transformació del parc de Ca n’Oriol, el gran pulmó verd de la ciutat, el gran parc de Rubí. Volem que sigui el parc infantil més gran de la comarca, treballant a partir d’una proposta vinculada a què Rubí sigui Ciutat Amiga de la Infància, dins el Pla de la Infància. Ha de començar al Camí de Ca n’Oriol i arribar a connectar amb la zona del Torrent dels Alous, 25 de Setembre i Ca n’Alzamora, un gran connector verd de la ciutat, un gran parc infantil i d’activitats familiars.
– Quin seria el calendari d’aquests projectes?
– Ja estan en marxa, s’han treballat en el marc Alcaldia als barris, al març tindrem una primera diagnosi, igual que la de l’ampliació de l’illa de vianants del Centre. La idea és dissenyar el projecte inicial aquest 2016 i incloure ja en el pressupost del 2017 partides per la primera fase, perquè seran projectes bianuals.
– Parlem d’accions ja en marxa, la ciutat està més neta ara que a l’inici del mandat?
– Una de les nostres primeres accions va ser el Pla de xoc de neteja viària davant la necessitat de posar al dia la ciutat i responent a les demandes veïnals. Neteja de la via pública amb aigua a pressió perquè l’actual contracte no contempla, des del 2009, aquesta mesura. Valorem positivament els resultats i pel que em diu la gent al carrer, en algunes zones s’ha notat molt, però encara queda per fer. De fet, ara engegarem una segona fase. Quan revisem aquest contracte a finals d’any, inclourem la neteja amb aigua a pressió a les clàusules. A més, serà un contracte també amb clàusules socials.
– I la campanya de recollida d’excrements ha donat fruits?
– Està donant resultats, sigui perquè la gent és més conscient que la via pública és de tots i que és deure de tots mantenir-la neta o sigui perquè li han tocat la butxaca… no importa, el cas és que així ho perceben els ciutadans i així ens ho han fet arribar. Policies de paisà han posat 80 multes en zones considerades punts negres. Són sancions que osciŀlen entre els 150 i 900 euros, que poden ser acumulables.
– L’atur continua sent elevat a la ciutat tot i que les xifres el 2015 han caigut.
– Continuarem treballant per engegar accions dirigides a aquells coŀlectius que tenen més dificultats a l’hora de reincorporar-se al mercat laboral. Apostem per la formació i concretament per adequar -la i que s’ofereixi a les necessitats reals de les empreses locals. Respondre a la demanda amb oferta qualificada. En aquest sentit, aviat presentarem un dels eixos del Pla director de polígons. Volem que Rubí Desenvolupament esdevingui un centre de formació professional dual.
– L’accés a l’habitatge també és una de les prioritats.
– Hem de garantir l’accés a un habitatge digne a tothom. Volem incorporar els pisos buits de les entitats financeres al parc d’habitatge públic, que ara té uns 300 pisos i que podria ser d’un miler. Per això, iniciarem una ronda de contactes amb les entitats financeres per demanar-los que posin a disposició d’aquest parc públic els seus pisos buits.
– S’ha iniciat algun expedient sancionador?
– No. Optem per la via diplomàtica perquè l’Ajuntament té capacitat per negociar. A més, encara s’està elaborant el reglament per poder sancionar, no podríem iniciar cap expedient sense aquest reglament vigent.