Dins del seminari sobre la història de Rubí, organitzat per l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí, el rubinenc Jaume Parras, professor d’institut, màster en Història Moderna i Contemporània i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, va oferir una conferència sobre el Rubí del segle XIX.

El trànsit del món rural fins a la revolució industrial va ser el fet més destacat de la centúria. L’historiador local va explicar la transformació econòmica, social i urbana de Rubí. Al segle XIX es van instal·lar al municipi les primeres indústries, sobretot de filatures de llana i cotó i tintoreries.

A banda, va recordar la importància del conreu de la vinya, que va arribar a suposar més del 90% de la superfície total conreada als volts del 1882. Amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera, uns anys més tard, va començar l’inici de la decadència de la vinya.

L’historiador també va centrar la seva conferència en les condicions de vida dels treballadors de les fàbriques, especialment de la fàbrica de Les Fonts, el Vapor Bonaplata o el Vapor Vell. Principalment, aquestes indústries contractaven dones i infants, sotmesos a unes condicions molt dures i que van acabar impulsant sindicats, protestes i revoltes, com les vagues del 1847 al Vapor Vell i que va acabar amb l’apedregament del director; o quan el 1885 van disparar un tret contra el fill de l’industrial Pau Ribas.

El creixement econòmic i la industrialització van fer disparar la demografia del poble, que va passar de tenir 354 habitants el 1787 als 4.400 del 1900.

La propera conferència sobre història local tindrà lloc el 14 de desembre a l’Ateneu i anirà a càrrec d’Eduard Puigventós, qui explicarà com va viure el municipi de Rubí la primera part del segle XX.