L’assemblea de l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) ha descartat formar part d’una candidatura conjunta amb altres forces, tal com havia plantejat un sector d’EUiA per continuar donant suport al projecte d’unitat popular al qual es va sumar el 2015.

L’AUP va decidir rebutjar aquesta proposta i continuar treballant i defensant el seu projecte municipalista, comptant amb el suport d’alguns exmilitants i militants d’EUiA crítics amb la decisió presa per la direcció local del seu partit.

Tant l’assemblea d’AUP com aquests representants d’EUiA van convenir que les formes d’anunciar la decisió d’EUiA de donar suport als Comuns no van ser les millors, però es van comprometre a mantenir una comunicació cordial per no dificultar acords postelectorals. En aquest sentit, apunten que “el trencament amb EUiA es produeix en l’àmbit organitzatiu, però no polític”.

En aquest sentit, l’AUP continua reivindicant “el caràcter d’assemblea conformada per persones a títol individual, independentment de les militàncies polítiques de cadascú”, i es reafirma “en el compromís amb la ciutat”.

Des de la formació recorden que la majoria de persones que participen i col·laboren a l’AUP no tenen una militància exclusivament política sinó que ho són d’altres espais, com entitats mediambientals, artístiques, de cultura popular o solidàries. “Entre totes aquestes persones que participen en l’assemblea, s’està construint un model de ciutat mitjançant unes jornades de treball a les que tots els rubinencs i rubinenques tenen les portes obertes”, apunten.

Posar fi al govern del PSC
L’AUP també recorda que es comparteix un dels objectius d’EUiA i els Comuns, així com altres forces polítiques, com és “posar fi al govern del PSC i les seves maneres de fer política i de gestionar l’Ajuntament, així com evitar futurs governs de dretes a la ciutat”.

Llista electoral
Ja fa uns mesos que l’assemblea de l’AUP va reunir-se per establir uns criteris per a la confecció de les llistes. Per a la formació, el més important no són els noms que encapçalin la llista electoral sinó aprofundir en el projecte de la ciutat i, a partir d’aquí, consensuar una llista de persones disposades a defensar-lo.