L’Esbart Dansaire de Rubí ha superat 91 anys d’història, projectant el folk de les regions catalanes a nivell nacional i internacional des del 1923. El coŀlectiu viu molt arrelat a la nostra ciutat, on té un pes cultural rellevant.

Entre els seus espectacles més memorables es troba l’actuació al Palau de la Música amb el seu espectacle Dansa XXI.cat el 10 de febrer del 2014, on van commemorar el seu 90è aniversari. Només un cos de dansa professional com el seu és capaç d’omplir de gom a gom les 2.000 butaques d’aquest espai emblemàtic.

Sota la presidència d’Isidre Rubio i la direcció artística de Jordi Rubio, l’Esbart Dansaire explora nous camins per a la dansa catalana amb els seus espectacles. Actualment, l’Esbart Dansaire dirigeix la seva pròpia escola de dansa a Rubí, per a infants dels 4 als 16 anys que inicien les seves primeres passes per entrar al món del ball. El cos de dansa professional està format per una trentena de joves, d’entre 18 i 35 anys, tot i que la majoria estan a la dècada dels 20.

Un exemple n’és la Laia Oltra, una estudiant de Veterinària que ve d’una llarga generació de rubinencs ben arrelats a la ciutat. La Laia compagina els seus estudis universitaris a la UAB amb la seva gran passió: el ball.

La seva etapa a l’Esbart va començar molt aviat. Als 6 anys, quan acompanyava a la seva mare a buscar la seva germana a la sortida de les classes de l’Escola d’Art i Disseny de Rubí, sempre passaven pel costat de l’Escola de Dansa. Al veure com assajaven, la Laia va encuriosir-se cada cop més per la dansa: “Veia a tots els nens i nenes ballant amb una alegria que contagiava, i a partir d’aquí no vaig parar d’insistir a la meva mare fins que em va apuntar”.

Així doncs, ella va iniciar l’aprenentatge com un joc, amb unes monitores que inculcaven als petits ballarins el gust per la dansa amb la diversió i el joc. A la seva etapa adolescent, la Laia va començar a implicar-se cada cop més en els assajos, i amb molt esforç i una mica de sort va aconseguir entrar al grup de l’Esbart gran.

Des de llavors, s’ha compromès en la seva formació contínua com a ballarina professional, assumint la responsabilitat que suposa ser membre d’aquesta entitat. “El meu principal aŀlicient és l’amor per la dansa. M’encanta ballar, sentir la música i fer gaudir al públic. M’agradaria seguir implicada en un futur i espero que sigui així, sempre que els estudis i la feina m’ho permetin”, confessa.

El bon ambient i camaraderia que es respira entre els membres de l’Esbart és envejable. Tots han fet amistat, uns amb més confiança que altres, però l’ambient general és de bon rotllo. “Després dels assajos, sempre hi ha algú que proposa d’anar a prendre alguna cosa, i tots els que podem ens hi apuntem”, diu la Laia.

Els ballarins de l’Esbart assagen dos cops per setmana, cada dimarts i dijous per la nit, durant dues hores. Per a ells, l’experiència va més enllà de la dansa. En els seus espectacles, cadascú aporta diferents emocions, gràcies a la llibertat que els dóna el seu coreògraf, Jordi Rubio, per expressar-se amb el cos i el rostre. L’oportunitat d’aportar sentiments personals en la coreografia és una gran motivació per ells.

‘Moments de festa’
Un dels seus darrers espectacles ha estat ‘Moments de Festa’, un còctel de les seves coreografies més elaborades alhora que més aplaudides pel públic. L’actuació es divideix en tres actes, amb cançons tradicionals composades per Lluís Solé i Arnau Vilà que porten l’espectador per diferents escenes de festes populars.

El primer acte és un fragment de l’espectacle Dansa XXI.cat (estrenat al 2010) on s’interpreten les danses populars amb les quals els camperols dels pobles catalans es divertien de forma improvisada un cop acabada la feina, a la mateixa era on havien estat treballant el blat. Els ballarins llueixen unes vestimentes senzilles i llises: camises caqui, pantalons blancs els nois i faldes llargues les noies, en una coreografia elegant i amb diverses acrobàcies pels aires.
Les disfressades omplen el segon tram del show. Tardes de festa que es celebren al Baix Llobregat, balls de moda entre el jovent amb una gran explosió rítmica de colors i teixits en la vestimenta. Aquesta actuació és tradicional a l’Esbart des dels anys 90, amb personatges típics com el ruc, l’home del sac, les escombreres i les noies coquetes que ballen ‘la gallarda’.
Com a colofó, el ball més esperat i emblemàtic de la dansa tradicional de la comarca del Vallès: les Gitanes. Un ballet a la catalana on van apareixent personatges pintorescs com els diablots, els vells, els nuvis, el capità del cavall i tots els convidats. Des dels anys 70, el ball de Gitanes s’ha convertit en el referent de l’Esbart Dansaire de Rubí, peça ineludible en totes les seves funcions.

En la seva darrera representació, la tarda de l’11 de maig a l’Ateneu de Torrelles de Llobregat, un petit poble a prop de Sant Vicenç dels Horts, una vuitantena de persones van gaudir de l’actuació de l’Esbart.

‘Moments de festa’ no és un seguit de coreografies diverses, sinó que hi ha una interpretació estudiada en cada moviment. El director Jordi Rubio orienta els ballarins perquè juguin i transformin el sentit original de la cançó per cercar nous significats. L’Esbart assumeix una gran responsabilitat a l’innovar en la dansa tradicional, cercant noves vies des de l’arrel del folklore català sense trair-ne l’essència.

Daniel Villacrés té 23 anys, balla a l’Esbart i és l’únic membre del cos de dansa professional que no ha nascut a Catalunya. Ell va néixer a Equador i les seves arrels familiars són llatinoamericanes, però ell se sent tant català com equatorià. “Rubí és la ciutat que va acollir a la meva mare quan va arribar a Catalunya cercant una oportunitat de treball. Visc aquí des de que tinc 11 anys, més de mitja vida”.

En Daniel es va unir a l’Esbart fa gairebé cinc anys. Un altre tret que el diferencia dels altres ballarins són els seus inicis: ell va entrar a l’Esbart al 2009, sense passar per l’Escola de Dansa i ja a la seva etapa adolescent. Tot va començar amb la seva participació al ball popular de Gitanes al carrer, que es realitza a Rubí durant la Festa Major a finals de juny, on acompanyava a la seva amiga i ballarina de l’Esbart, Mireia Serra.

Aquesta primera experiència amb la dansa tradicional va ser una gran revelació per a ell, ja que li va obrir les portes a una nova etapa en la seva vida. Al setembre va reunir-se amb Jordi Rubio per provar els assajos amb l’Esbart. Però els inicis no van ser fàcils: “Al principi, l’aprenentatge era complicat, ja que no tenia la base pràctica d’haver passat per l’escola. Tot i així, els meus companys i el director van fer que la meva adaptació fos la millor possible”.
I és que el seu principal aŀlicient per formar part de l’Esbart, segons afirma sense cap mena de dubte, són els companys. Daniel explica que és habitual que el grup es reuneixi sovint per celebrar algun aniversari o veure algun partit important del Barça. Com la Laia, admet que hi ha més compatibilitat amb uns que amb altres, però la convivència amb tots és exceŀlent.

Les seves principals aficions són el futbol i el bàsquet, a més d’altres tipus de dansa moderna com la salsa, el merengue o la bachata. Un gust que li ve de sang. Actualment, el Dani estudia un cicle superior de Manteniment Electrònic i en un futur té en ment continuar a l’Esbart combinant-s’ho amb totes dues ocupacions.

El futur de la dansa tradicional catalana dins el món de l’espectacle dependrà en gran mesura de la implicació de les noves generacions i del suport de les administracions públiques dins els circuits escènics locals. Aquests són dos dels pilars de l’Esbart Dansaire de Rubí, així com el finançament a través dels socis i els ingressos pels espectacles, amb els quals l’entitat desenvolupa produccions més ambicioses amb el pas del temps.

A la passada Festa Major, l’Esbart Dansaire va estrenar ‘Miratges’, el seu darrer espectacle, que es podrà veure diumenge a La Sala, i continua amb altres reptes com la consolidació del Rubifolk, el Festival Internacional de Dansa Tradicional Rubí.