L’escola Pau Casals ha posat la cirereta a la commemoració del 50è aniversari amb la presentació d’un documental a la biblioteca municipal. La pel·lícula, de Jordi Xercavins, titulada ‘Petjades. 50 anys educant’ fa un recorregut sobre el naixement i consolidació del centre en paral·lel a l’augment de població de Rubí i de les seves necessitats educatives.

El rigor de l’historiador local Jaume Parras es combina amb un munt de vivències i anècdotes, des de la substitució de les senyores ‘amb monyo’ pels professors amb jaqueta de pana i un discurs més modern fins a la mare que, després de veure com la seva filla es passava tres dies plorant per haver-la canviat d’escola, en va demanar el reingrés de manera immediata. Sense oblidar el canvi de nom produït amb el primer ajuntament democràtic: del 25 Años de Paz al Pau Casals per bé que, en la votació per escollir la nova denominació, va estar a punt de guanyar la proposta ‘John Lennon’.

Montse Jorba, professora des de 1986, ha explicat que la llavor del Pau Casals es troba el 1931 en l’Escola de les Basses, un petit centre públic amb dues aules de nens i dues de nenes. Els ajuts rebuts per reconstruir Rubí després de la rierada de 1962 van accelerar el projecte, que es va fer realitat en una data significativa: el 18 de juliol de 1965, dia del ‘Alzamiento Nacional’.

En aquest mig segle, la característica principal ha estat l’adaptació als avenços socials: de la segregació inicial, els càntics obligatoris del règim i l’ús de l’edifici com a centre social per acollir-hi ‘fiestas de la primavera, el árbol y la poesía’, a la immersió lingüística i la creació de les aules d’infantil i d’acollida. En l’actualitat hi conviuen nens de 27 països que parlen 15 llengües diferents. “Som una escola acollidora, integradora i tolerant en què ningú s’hi sent exclòs, amb una aposta clara per la qualitat i projectant el sentit de pertinença a la llengua i cultura catalanes, clau per donar cohesió a un país”.

Jorba ha apel·lat a la responsabilitat compartida entre tutors i famílies com a recepta per a l’èxit i avisa que l’escola no és només un edifici sinó “la vida que s’hi genera a dins”. La voluntat del Pau Casals és que els nens “hi siguin feliços i en surtin amb un bagatge útil per al futur”. Un futur que passa per les obres de remodelació iniciades fa dos mesos “amb les quals estem convivint”.

Homenatge i patrimoni
Segons Eulàlia Formiguera, presidenta de l’AMPA, el documental té tres finalitats: “Deixar quelcom palpable com a patrimoni de la ciutat, explicar no només la història en majúscules sinó també la quotidianitat i reconèixer la tasca sovint silenciosa de tanta gent que es dedica a l’educació”. El lema de la pel·lícula és ben explícit: ‘L’educació d’avui és la consciència del demà’.

El director del Pau Casals, Josep Bautista, considera un “privilegi” exercir una feina que es basa en “acompanyar les persones mentre creixen”, cosa que voldria mantenir en unes condicions “més favorables i còmodes”. Bautista, que ha felicitat La Schola pel seu 50è aniversari, ha rebut una placa de mans de Carme García, alcaldessa en funcions. En el seu darrer acte, ha recordat que “fer escola és fer ciutat” i espera que la lluita de l’AMPA, dels mestres i de les forces polítiques municipals ajudin a que el Pau Casals “continuï 50 anys més”.

Festa a l’escola
Per la tarda, tota la comunitat educativa del Pau Casals va participar en una gran festa d’aniversari, en la qual es van dur a terme múltiples activitats, la projecció del documental i que va cloure amb un sopar de germanor, al qual van assistir prop de mig miler de persones: “Ha vingut molta més gent de la que ens esperàvem, estan tots els professors i els pares i mares dels infants”, ha explicat el director del centre, qui desitja que la propera celebració del centre sigui abans d’acabar l’any, amb motiu de la fi de les obres de rehabilitació.