En un estat on no es deixen entrar als estadis banderes legals, pacífiques i legítimes, on es tanquen estadis, on es prohibeix -o es vol prohibir xiular- i alhora no es prohibeixen banderes nazis, feixistes o franquistes (l’estanquera del pollastre), no es pot demanar que l’esport no sigui utilitzat, manipulat i emprat com a arma política, dins d’una campanya electoral on, en canvi, entitats civils no poden fer xerrades, coŀloquis o debats, perquè a Espanya debatre, xerrar i col·loquiar no està de moda, es prefereix cridar, insultar, mentir i fer demagògia.

Amb l’excusa de l’Eurocopa -que em sembla perfecte i que continua mostrant futbol després dels campionats domèstics- es fan bajanades, començant per les destrosses i la violència dels ultres, que des de Rússia fins a Espanya passant per Croàcia o Anglaterra, tenen en comú unes idees feixistes, racistes i poc democràtiques que m’estranya que no siguin excloses dels estadis. Altres bajanades que es fan, sempre amb aquest mateix esperit nacionalista, supernacionalista i ultranacionalista (una selecció, una bandera, un escut, un país, uns patriotes), són, per exemple, la que van fer Ciudadanos, amb l’Albert Rivera al capdavant: llogar una macropantalla de més de 6 x 3 metres, coŀlocar-la a l’Arc de Triomf de Barcelona i fer-ne un acte de campanya, tots els membres del partit fent de seguidors ultres amb una samarreta i una bandera en mà, amb crits i amb una passió pels colors ben desfermada.

Ells són els mateixos que fa un temps deien que no eren nacionalistes. Són els mateixos que fa un temps prohibien, censuraven o discriminaven banderes. Són els mateixos que s’omplien la boca de fer no política amb l’esport i de no utilitzar els estadis per fer partidisme i per onejar-hi segons quines banderes, pancartes o expressions. Són els mateixos que no garantien la llibertat d’expressió als camps de futbol i, en canvi, ara fan veure que el seu acte de ‘desgreuge’ cap a la ‘roja’ és un acte de ‘normalitat’ social. Sí, sí, els mateixos que els semblava bé que es prohibissin les estelades.

El cas de les estelades només va ser un capítol més, que entronca amb d’altres de la història espanyola que ha volgut censurar fins i tot en l’esport: el tancament del Camp de les Corts, la prohibició de l’escut del Júpiter, de les quatres barres de l’escut culé, o la manipulació de desenes de vots que va tenir lloc a Fresno, on es va denegar a l’hoquei català poder jugar al món amb ple dret.

Sembla que no tots som iguals, no tots tenim els mateixos drets, no som tots tractats amb la mateixa norma ni vistos igual per la llei i per les institucions estatals. Això és constitucional? No, no ho és, sens dubte. Però cap tribunal no ho investigarà.