El poeta rubinenc Javier Gil presenta el 10 d’abril a les 18.30 hores a La Sala l’espectacle ‘(Siempre) serás casa en mis bolsillos’, una adaptació del llibre escrit per Gil que porta el mateix títol. Per dur a terme l’espectacle, l’autor compta amb la col·laboració d’un dels compositors i guitarristes més reconeguts de Catalunya, Pemi Rovirosa, conegut per la seva vinculació al grup de rock català Lax’n’Busto.

-(Siempre) seràs casa en mis bolsillos és un recital musical i poètic. Com és aquest espectacle?
-J.G.: Definir-ho és difícil perquè per nosaltres dos és sobretot una experiència emocionant i alhora un repte. En un parell d’hores ens transportem a un espai genial, en el qual tot ha de fluir per si mateix i on l’objectiu principal és convertir el públic assistent en un membre més de l’espectacle.
-P.R.: Amb poesia que parla de la mateixa vida, d’amor, de desamor, d’experiències viscudes, de vegades amb humor o amb molt d’humor i amb música i cançons que, de vegades parlen del mateix i que intenta convertir-se en la banda sonora dels poemes d’en Javier.
Necessitem que la gent vingui amb ganes de deixar-se portar i oblidar on som, encara que sigui una estoneta, si aconseguim això, ens donem per satisfets i ens sentirem feliços.

-L’espectacle sorgeix d’una obra escrita de poesia, que tracta del desamor i l’amor. Com s’ha fet aquesta adaptació per poder portar l’obra a dalt de l’escenari?
-J.G.: Amb un guió pensat perquè poemes i cançons vagin de la mà, tot i que mai de la mateixa manera, de vegades una cosa sola, de vegades es fusionen, de vegades ens intercanviem els papers…

-Més enllà dels textos de Javier Gil també hi haurà cançons pròpies de Pemi Rovirosa. De quin tipus de peces musicals estem parlant?
-P.R.: Són composicions pròpies, algunes inèdites, que formen part de la meva trajectòria, de la meva vida musical vaja… Algunes són conegudes perquè formen part de la discografia de Lax’n’Busto, algunes del musical ‘A prendre pel sac’. Bàsicament són cançons o peces instrumentals que em venien de gust interpretar, moltes són difícils de col·locar en un repertori de rock&roll, en un format més canyero i són perfectes per interpretar en un recital-concert com el que fem.

-Com ha aconseguit Javier Gil la col·laboració d’un músic com Pemi Rovirosa?
-P.R.: En Javi i jo ens vam conèixer per culpa d’ell! Em va demanar col·laborar en el seu llibre ‘Aula 25’ amb un article, i a partir d’aquí va començar la nostra amistat, fins que una cosa rere l’altra ens va portar a muntar això plegats. Tota una aventura amb la qual m’ho estic passant d’allò més bé.

-Què és el que voleu transmetre al públic en aquest espectacle?
-J.G.: Transmetre emocions, sensacions, desconnectar, oblidar, explicar i compartir-ho amb la gent i sobretot fer-ho en espais que ens permetin estar ben a prop.
-P.R. Poder explicar si estem contents o tristos, si estem enfadats, si volem festa, si volem riure, etc… Fer quelcom que cada cop que ho fem sigui nou i diferent, encara que el concepte sigui el mateix, improvisar i disfrutar de la tensió del moment… tocar i passar-ho bé, que és la principal raó per la qual ens dediquem a això.