La formació política Veïns per Rubí ha posat sobre la taula la idea de crear un Pla de prevenció dels efectes de les onades de calor, després de patir un episodi especialment intens durant la Festa Major. Només un dia després de fer aquesta proposta, una tempesta ha provocat múltiples incidències. Fa uns mesos unes fortes pluges va provocar una situació pràcticament de col·lapse al municipi.

Nevades, ventades, episodis breus i intensos de pluja, onades de calor… aquest és el futur que ens espera. El canvi climàtic ja és aquí i el clima és precisament de les poques coses que la humanitat encara no té la capacitat de controlar. La meteorologia es pot predir, però en cap cas es pot evitar.

La previsió esdevé, doncs, l’única eina que pot ajudar a mitigar els efectes extrems del clima. En aquest sentit, Rubí no ha fet els deures o no els ha fet del tot. Segons dades de la Generalitat, Rubí està obligat a tenir nou plans d’emergències, dels quals en té quatre: el Pla Bàsic d’Emergències (2012), el Plaseqcat per risc d’incidents químics (2006), el Transcat pel risc d’accidents de transport de mercaderies (2010) i l’Infocat per risc d’incendi (2000). Així, la ciutat no disposa de plans específics per nevades, ventades ni inundacions ni tampoc disposa d’un protocol per onades de calor, que hauria d’anar integrat al Pla Bàsic d’Emergències. De fet, segons la llei també hauria de tenir un pla sísmic i per emergències radiològiques.

En qualsevol cas, les nevades, les inundacions, les ventades i les onades de calor se succeeixen cada vegada amb més freqüència, motiu pel qual Rubí hauria de desenvolupar aquests plans amb concreció.
Uns documents que detallin, per exemple, com s’ha de mantenir la ciutat per tal de prevenir incidències. Algunes mesures poden ser lògiques, com ara podar i mantenir en bon estat els arbres -la quantitat d’arbres que cauen al centre de la ciutat és anòmala-, mantenir les clavegueres i els embornals nets per evitar inundacions, habilitar espais refrigerats o piscines quan hi ha calor extrema, etc.

Però també que recullin quines són les prioritats d’actuació per minimitzar les incidències, quines són les zones amb més riscos, quins són els serveis bàsics que s’han de mantenir per atendre la població o com informar i formar la població o a determinats col·lectius per prevenir incidents. Sant Cugat, Sabadell o Terrassa ja tenen la majoria d’aquests plans aprovats.

En definitiva, es tracta d’adaptar com més aviat millor el municipi a una nova realitat: una climatologia que cada vegada serà més extrema i més perillosa.