La Diputació de Barcelona ha presentat el Pla supramunicipal de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document que s’ha realitzat a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminats més rellevants: diòxid de nitrogen (NO₂), partícules en suspensió (PM^2,5 i PM¹⁰) i ozó (O₃). També recull un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions fins al 2025 i un pla d’acció amb més de quaranta actuacions.

Segons les dades recollides en aquest document, Rubí és el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra de concentració d’ozó. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valors normatius i de l’OMS a totes les estacions. Pel que fa a les concentracions de NO₂, Sabadell i Terrassa són les dues ciutats on més s’ha superat el valor límit anual. Cal tenir en compte que durant l’estat d’alarma provocat per la pandèmia, es van registrar reduccions dràstiques dels nivells d’immissió de nitrogen. I en relació a les partícules en suspensió, l’estudi destaca que cada any se superen els valors fixats per l’OMS en totes les estacions estudiades.

En global, el document calcula que s’han emès 2.927 tones de NO₂ i 347 partícules de PM¹⁰, amb el trànsit rodat com el sector que ha contribuït un 43% en l’emissió de nitrogen i un 81% en l’emissió de partícules PM¹⁰. La indústria és el segon gran emissor de contaminants en el cas de NO₂; mentre que en el cas de les partícules PM¹⁰ ho és el sector terciari. Tot i això, el Vallès Occidental presenta una ràtio de tones de nitrogen per habitant inferior a la mitjana estatal.

Actuacions estratègiques per reduir la contaminació

Davant d’aquesta situació, el pla preveu mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire, com ara una intensificació del control dels vehicles altament contaminants o l’estudi de la contaminació per partícules i nitrogen a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables. També es preveuen mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions dels vehicles, amb implantació de zones de baixes emissions, fomentant el vehicle elèctric i reorganitzant horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies, entre altres actuacions.

La millora del transport públic és una altra de les línies estratègiques que preveu el document. Concretament, millorar la mobilitat amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plants de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda.

Una altra actuació està relacionada amb el foment de la mobilitat activa. Unes actuacions que van des de la potenciació dels camins escolars i la pacificació dels accessos fins a la millora de la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals.

Altres accions que es contemplen són reduir les emissions dels serveis municipals i dels serveis productius, així com la implantació de bones pràctiques en la construcció i demolició d’edificis, fomentar mesures d’eficiència energètica i la reducció de combustibles fòssils. Per últim, es preveu sensibilitzar la ciutadania amb activitats educatives sobre la qualitat de l’aire i accions de conscienciació ambiental.