L\’Iraq va ser la temàtica protagonista de l\’última concentració de Rubí per la Pau, celebrada el passat divendres a la plaça Pere Aguilera. Hanan Jasim Khammas, refugiada iraquiana resident a Rubí des del 2006, va conduir l\’acte explicant les seves vivències a Bagdad (capital de l\’Iraq) des de la invasió dels Estats Units. \”Disset anys després de la invasió dels Estats Units, el poble està més pobre, més cansat i més malalt. L\’educació està més desatesa, la sanitat està en una situació catastròfica i el país ha retrocedit molts anys enrere\”, afirma Hanan.

La invasió nord-americana a l\’Iraq es va produir l\’any 2003, amb l\’enderrocament del govern de Saddam Hussein dirigit pel llavors president dels EUA, George Bush, amb l\’argument de lliurar l\’Iraq del terrorisme. Entre 2018 i 2019, la societat iraquiana va \”despertar\” amb les protestes contra la corrupció política, la precarietat de serveis i laboral, a les quals l\’estat no va respondre. L\’octubre del 2019, les manifestacions es van intensificar amb el moviment de llicenciats i universitaris per la manca d\’ofertes laborals i sous dignes. En els últims mesos, l\’Iraq viu en un estat de revolta i una mobilització popular molt important i intensa a les ciutats, amb la plaça Tahrir de Bagdad com a principal símbol de reivindicació.

A la plaça Tahrir es convoquen manifestacions espontànies diàriament. La Hanan vol donar veu a aquest moviment popular i expressar el que està vivint el seu país: \”Aquest moviment no està format per una ideologia concreta, sinó per multitud de joves de formació universitària o inferior, que pateixen la precarietat laboral i sense perspectives de futur\”. Actualment, un 60% de la població del país té menys de 25 anys. El moviment pacífic realitza accions artístiques i poètiques com pintar murals. Però el govern, en lloc de negociar accions de millora per la població, utilitza les seves milícies per atacar violentament els manifestants i dissuadir les protestes. La rubinenca explica que també es produeixen segrests i tortures dels manifestants per estendre la por.

La població es mobilitza per l\’abandonament de les ciutats, una situació catastròfica a hospitals i escoles on manca el material bàsic i condicions d\’higiene, a més de la precarietat dels serveis d\’aigua, electricitat i neteja als carrers. La Hanan va explicar durant la concentració el cas d\’un nen amb càncer, que està esperant la seva dosi de quimioteràpia i no té ni llit ni cadira on seure, que seu a terra mentre espera el seu tractament. Una de les situacions més alarmants es viu a la ciutat de Besora, que s\’ha convertit en un autèntic descampat de residus. En els darrers anys, s\’han detectat centenars de casos d\’intoxicació de l\’aigua de Besora, ja que l\’aigua està contaminada.

Segons la refugiada iraquiana, les protestes han trencat barreres socials en la conservadora societat iraquiana i diu que el moviment de la plaça Tahrir no es retirarà fins que no hi hagi un canvi real amb la retirada de tota la classe política corrupta del govern que ha conduït al país a aquesta misèria. \”La mobilització demostra de què és capaç el poble d\’Iraq, de restaurar aquest país. La revolució ha aconseguit desmentir el sectarisme\”, diu la Hanan.