L’alcaldessa de Rubí i el regidor de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Local han anunciat recentment que aquest edifici es destinarà “únicament a la formació”. Una “formació adaptada a les necessitats reals”, que incideixi “en la baixa qualificació professional” i una “informació d’atenció personalitzada”, un “canvi d’imatge corporativa”. Però de què estem parlant? Des d’ICV Rubí volem fer tres reflexions i alguna pregunta al respecte.

La primera, benvingudes siguin totes les propostes que generin noves oportunitats per l’ocupació de les persones amb majors dificultats: joves i majors de 45 anys, en situació d’atur de llarga durada. I també per potenciar la formació en els àmbits professional, ocupacional, i de formació continua. La pregunta és: on és la novetat?

Aquesta ha estat la missió de RUBI+D des de la seva creació, l’any 1999, fa més de 17 anys. Només cal repassar les hemeroteques i les memòries d’aquells anys. Aquesta ha estat la tasca de l’IMPES (Institut Municipal de Promoció Econòmica i Social) des de la seva constitució l’any 1992. Convertint Rubí, en un referent de les iniciatives locals per la formació i la cooperació amb el món productiu. Alguns botons de mostra al respecte: Creació del CDTL, Centre de Difusió Tecnològica en col·laboració amb l’Institut Català de Tecnologia, 1992. Primeres jornades del món educatiu, món productiu i agents socials, 1993. Primer Fòrum Industrial d’empreses de Rubí, 1993. A més a més de les Escoles Taller, la creació del Centre d’Iniciatives Empresarials i Viver d’Empreses, i l’enfortiment del CFOR, com a centre de formació, orientació i inserció laboral.

Respecte a RUBÍ+D, un parell de ressenyes. Des del seu naixement l’any 1999, s’ha convertit en un centre de serveis compartits (iniciativa municipal), amb partenariat públic i privat per promoure el desenvolupament social econòmic i tecnològic. El març del 2000, la UOC s’instal·la, com a punt de suport a RUBI+D. El mateix any la Cambra de Comerç de Terrassa inaugura la seva delegació a RUBI+D.

Segona reflexió, RUBI+D va fer una aposta valenta, des del seu inici, per un tema avui fonamental. La promoció de l’eficiència energètica i les energies renovables. Febrer 2000: es crea el Centre d’Estudis i Formació de les Energies per promoure l’estalvi energètic i les energies renovables. La Declaració de Rubí, per una nova cultura energètica, es posa en marxa el 2002. S’aprova i es posa en marxa el projecte europeu URB-AL Energies renovables i oportunitats d’ocupació, en col·laboració amb l’UPC. És de lamentar que algunes d’aquestes iniciatives quedessin al calaix amb el nou govern socialista del 2003. El “Rubí brilla” d’avui té molt a veure amb aquell impuls i itinerari dels anys 90 i començament del 2000. Cal dir-ho per decència política i per justícia.

Tercera reflexió, som en un canvi de paradigma. El Vallès reflexiona sobre el futur industrial de la comarca: Declaració del Vallès Occidental cap a la segona reindustrialització. Ho hem d’aprofitar per apostar per un canvi de model productiu: coneixement, innovació, eficiència i energies renovables. En aquest sentit la transició energètica ha de constituir un aspecte fonamental de l’economia del Vallès. Una gran oportunitat per generar ocupació i professionalització de qualitat. Per fomentar la rehabilitació i regeneració d’habitatges i la captació d’energia solar i modernització ecològica als polígons industrials (objectius de la Cimera de París). Aquí si que tenim experiència, instruments i voluntat compartida, una gran oportunitat per noves ocupacions pels joves, per la requalificació de persones majors de 45 anys (com ja s’està fent a l’Ajuntament de Barcelona: 5000 auditories energètiques a les llars), per enfortir el teixit de treballadors autònoms i generar noves oportunitats a centenars de petites i mitjanes empreses de la comarca.

No podem, de cap manera, perdre aquest tren. Ens juguem el nostre futur.