L’escriptor Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) sempre ha tingut al cap que volia escriure sobre la tràgica rierada del 62 al Vallès Occidental. Els seus pares, veïns de Terrassa, la van patir en primera persona i n’havia sentit a parlar a casa des de ben petit. Ara ha publicat ‘La filla de la tempesta’, una novel·la sobre la immigració andalusa que als anys 60 va arribar a Catalunya a la recerca d’una vida millor i també sobre els aiguats d’aquell 1962 a Terrassa.

– Com va néixer ‘La filla de la tempesta’?
– Sempre he volgut escriure una novel·la sobre la rierada del 62, la catàstrofe natural més important que ha tingut lloc a Espanya. Ho tenia al calaix, i ara havia arribat el moment. No tenia clar l’argument ni com havia de ser el fil conductor. Així que vaig començar a documentar-me, perquè estava segur que en fer-ho, naixeria la història. Vaig entrevistar famílies que havien emigrat a Catalunya i que van originar aquells barris suburbials al voltant de la riera de Les Arenes i en elles vaig trobar l’argument. Eren famílies d’andalusos que havien fugit de situacions molt precàries a la seva terra. De fet, la primera persona que vaig entrevistar va ser finalment qui va em va servir per configurar el perfil de la protagonista, la Mariana. Aquest home, originari de Cañete de Las Torres, a Còrdova, em va explicar la vida del ‘cortijo’, els mesos que es passaven a la recollida de l’oliva, dormint sobre palla, com si fossin animals. Vaig creure que exagerava. Vaig estendre el camp d’entrevistes, vaig parlar amb molts més immigrants que em van confirmar que molts, no tots, però sí la majoria, venien d’una vida així. Vaig veure que tenia la història.
– Com és aquesta història?
– Agafo des de l’inici el fil d’aquesta família d’andalusos que vivia en una situació inhumana, que decideixen deixar-ho tot, arriscar-se, vendre fins i tot casa seva per pagar-se el bitllet de tren per venir a Catalunya a la recerca d’una vida millor. I sense saber què es trobarien. Quan ja tenen feina i se situen, quan aconsegueixen fer uns estalvis i comprar unes parcel·les en aquests barris suburbials, passa un aiguat per damunt i se’n porta vides i somnis.
– Descriu una Catalunya acollidora, on el català no era un problema.
-He fet moltíssimes entrevistes, d’entre totes, molts venien a l’aventura, pocs tenien la sort de tenir ja un familiar vivint a Catalunya. Jo volia posar la part fosca de l’immigrant que no és benvingut a la terra on és acollit i vaig estar punxant molt a tots els entrevistats per trobar anècdotes o per històries de rebuig. Al final ho vaig haver d’eliminar del meu argument, perquè no en vaig trobar. L’única cosa que em deien és que el català no l’entenien quan el parlaven entre ells, però sempre en un to jovial. El fenomen de rebuig a l’immigrant, com després m’han explicat sociòlegs, va venir als anys 70 coincidint amb la primera crisi econòmica i amb grups de poca adaptació.
– Creu que el fet migratori actual té paral·lelismes amb l’època de la novel·la?
– Crec que té certs paral·lelismes. Als anys 60, va ser un moviment migratori dins el mateix territori nacional que fugien de la misèria. Ara són persones que fugen d’un estat de guerra d’altres països, però tots ho deixaven tot amb la il·lusió i les ganes de buscar noves oportunitats i millorar la seva vida.
– Torna a escriure en primera persona i a través d’un personatge jove i femení.
– És un format que he fet servir en les dues obres meves de més èxit. Vaig aprendre a expressar-me així, d’aquesta manera més íntima, més emotiva, i més profunda, de tu a tu, sense cap diàleg i és un recurs amb el qual em sento còmode i que connecta amb el lector.
– La novel·la està ambientada a Terrassa, però podria haver passat a Rubí.
– Està ambientada a Terrassa, perquè és el que jo coneixia de primera mà, però podia haver estat perfectament a Rubí. Van ser aquells barris suburbials que es van fer a les lleres de les rieres, els que van patir la tragèdia. De fet, em fa una mica d’angoixa que no s’esmenti Rubí, perquè sé perfectament que Rubí, Sabadell i Sant Quirze també van ser molt afectats.