Imagen noticia
El Mag Rubisenc obrirà el seu campament al Castell
27 de desembre de 2018
Imagen noticia
L’aparcament de l’Escardívol es restringirà a partir de dimecres per la Cavalcada
31 de desembre de 2018

També buscaven refugi

Segurament, això que ara us explicaré us ressoni. He d’admetre que de ben segur ja haureu sentit aquesta història. Tanmateix, ara que és Nadal, em fa la sensació que el cor queda al servei dels altres, totalment al descobert i disposat a impregnar-se de cada estímul. Sembla que, en aquestes dates, la gent es desfà de l’armadura que els protegeix contra els sentiments; com si no ho poguessin fer abans.

Per això, permeteu-me arribar als vostres cors i parlar-vos, una vegada més, d’una família que va haver de marxar molt lluny de casa, de les persones que més estimaven, i de la terra on s’havien arrelat perquè, un dia, la seva llar va deixar de ser segura.

Es tracta d’una parella jove. Una família senzilla, com la teva i com la meva, que vivia en un poble situat on ara es considera “territori ocupat” per Israel, Cisjordània. No van viure mai amb grans luxes: un sostre on dormir i un ofici d’artesà que els donava per menjar. Tot i que s’endevinava que la situació del país no seria gaire segura per quan el seu fill nasqués, no van marxar fins que el nen va tenir pocs mesos de vida. Hi havia persecucions constantment, amenaces de mort, però el que més els preocupava, era la incertesa sobre si el seu nadó arribaria a complir 1 any de vida si els escorcolls arribaven a casa seva.

Així que, amb les poques pertinences que tenien, van fugir cap a l’oest. En el seu cas, no van creuar el Mediterrani, sinó que van decidir fer la marxa a peu. Primer, es van dirigir cap al sud, passant de forma clandestina per zones on encara hi havia controls. Més tard, van haver de travessar grans extensions de desert, sense aigua ni menjar. La fatiga els feia anar cada cop més lents, però mai no estaven prou lluny per sentir que la seva vida, sobretot la del petit, deixava de córrer perill. Finalment, després de molts mesos de viatge van arribar a Egipte, un país més segur per a ells on es van poder quedar durant uns anys.

D’això ara ja fa un temps, potser uns 2015 anys des que Jesús, Maria i Josep van trobar refugi a Egipte. Una història del passat, que ens ressona, no només perquè sigui Nadal, sinó perquè descriu la vida de moltes persones en el present. No és trist? Aquesta història es repeteix cada dia, arreu del món. Moltes vides es perden pel camí. No tots tenen la mateixa sort…

També fugien de la persecució i el genocidi. També buscaven refugi.

Deixa un comentari