José Maria Bosch Perarnau, veí de Rubí de 88 anys, va perdre la vida el passat 6 de novembre per les greus ferides que li va causar una aparatosa caiguda per les escales d’accés a l’aparcament públic de la plaça 11 de setembre. La família, i alguns dels nombrosos testimonis dels fets, denuncien les males condicions de l’accés al pàrquing, on altres ciutadans també han caigut, així com que l’ambulància va trigar prop de tres quarts d’hora en arribar.

Segons explica Alfons Bosch, fill de la víctima, els seus pares van baixar al centre del poble al matí, com acostumaven a fer diàriament. “La mare anava a comprar i el pare aprofitava per passejar”, recorda Bosch, qui afirma que després de fer el passeig, i com la seva mare encara no havia acabat de fer les compres, el pare va decidir tornar cap a casa.

La família creu que el sol va enlluernar l’avi i que, com l’accés a l’aparcament no té portes i està delimitat per unes tanques de vidre transparent, no va veure les escales i va caure rodolant fins a la planta baixa. “No hi ha cap senyalització, les escales són de ferro i rellisquen, especialment els dies de pluja, no hi ha baranes i a segons quines hores el sol et pot jugar una mala passada”, lamenta Bosch, qui assegura que té constància que no és la primera vegada que una persona ha caigut en aquest accés.

Prop de tres quarts d’hora esperant una ambulància
Alfons Bosch també denuncia que l’ambulància va trigar gairebé tres quarts d’hora en arribar. Iván Vila propietari de la botiga situada just davant de l’accés també corrobora aquest fet. “Estàvem a la botiga quan vam sentir el fort soroll de la caiguda. Una companya de seguida va començar a cridar que un home havia caigut”, recorda Iván qui afegeix que va trucar al 112 a les 11.30 hores en punt i que fins i tot ho va fer fent saltar l’alarma de l’establiment connectada a aquest número d’emergències. “Tinc la captura del mòbil de la trucada”.

Segons aquest testimoni, un dels primers que va atendre el ferit, tot i que van alertar diversos cops al 112 i van avisar a la Policia Local, en cap moment hi va aparèixer algú fins passades les 12.10 hores. Vila apunta que “cada cop hi havia més gent, l’home, que estava conscient, tenia les cames enlaire i dificultats per respirar”.

El fill de la víctima també lamenta que malauradament la seva mare, també molt gran, va presenciar l’agònica espera. “Quan tornava a casa, va veure l’aglomeració de gent, va preguntar què havia succeït i després va veure que era el seu marit. Va ser molt fort per a ella perquè els serveis mèdics no arribaven”, explica. Va ser la mare qui va alertar el fill, qui es va personar al lloc dels fets cap a les 12.15 hores, un parell de minuts després que arribés l’ambulància.

La família critica que a més l’ambulància no va ser del servei del 112. Segons el fill, una amiga de la família que va passar per allà per casualitat, infermera de professió i que treballa a l’Hospital General de Catalunya, va trucar a aquest centre i via telefònica seguint les instruccions d’un facultatiu va oferir les primeres atencions mèdiques a l’home. Va ser precisament una ambulància que arribava a l’Hospital General la què finalment es va desplaçar al centre de Rubí a atendre el ferit.

La víctima va ser traslladada a l’Hospital Mútua de Terrassa. Un vessament al cap i les costelles trencades va ser el diagnòstic. “Després d’unes proves, un metge ens va comunicar que li quedaven poques hores de vida”, explica el fill, qui recorda que “durant aquelles hores, del dolor que tenia, el van haver de lligar i el van sedar, ja no vam poder ni parlar amb ell”.
La família no descarta emprendre accions legals tant per l’estat de l’accés com per la tardança de l’ambulància, a l’espera dels resultats de l’autòpsia.

Des de l’Ajuntament han declinat fer cap declaració sobre aquest afer i només han volgut traslladar el condol a la família, lamentant “el tràgic resultat de l’accident”.