Una quarantena d’afectats pel desallotjament de barraques del Castell afirmen que són arrendataris

L’Ajuntament rehabilita la font de Can Matarí, que portava 25 anys tapiada
24 de febrero de 2022
Tot a punt pel Carnaval 2022: torna la rua de comparses i la matinal infantil
24 de febrero de 2022

Una quarantena d’afectats pel desallotjament de barraques del Castell afirmen que són arrendataris

Marta Cabrera

Prop d’una quarantena de persones que tenen horts i barraques als terrenys propers al Castell de Rubí han decidit recórrer a la justícia el desallotjament que l’Ajuntament ha previst pel dia 6 de març. El consistori va rebre fa unes setmanes l’autorització judicial per desmantellar totes les estructures que hi ha a la zona. Concretament, l’auto de la jutge recull que “les persones han d’abandonar aquests espais per posar fi a l’ocupació de les parcel·les”.

Els afectats, però, no hi estan d’acord, ni amb el fet que hagin d’abandonar la zona ni amb el fet que estiguin ocupant una propietat privada, ja que afirmen que són arrendataris. Així ho ha explicat l’advocat que han contractat, Sergio Santamaría, del despatx Vosseler: “Són arrendataris, no ocupes, han signat contractes amb Ceràmicas Egara SA, la propietària del terreny”. Santamaría afirma que alguns tenen contractes de lloguer per escrit i que altres són verbals i de traspàs entre llogaters, però ressalta que encara que no hi hagi documentació també són vàlids si es pot demostrar a través de testimonis.

Segons la versió dels afectats, hi ha persones que fins i tot fa més de 50 anys que estan pagant aquestes rendes a Ceràmicas Egara, una empresa que ara es troba en concurs de creditors i que és gestionada per una administració concursal. Segons Sergio Santamaría, aquest ens és qui estaria cobrant aquestes rendes a través d’una agència immobiliària que fa d’intermediària.En la situació actual, l’administració concursal haurà de vendre tots els béns i les propietats de Cerámicas Egara, entre les quals hi ha aquestes parcel·les, per pagar els creditors.

Sobre les persones que estan vivint en barraques en aquesta zona en situació d’extrema pobresa, els afectats només tenen constància que hi hagi dos casos. La resta, assenyalen, són particulars que tenen horts o barraques i que principalment els fan servir com a espai d’oci.

Acusen l’Ajuntament d’haver actuat incorrectament

Davant d’aquesta situació, els afectats presentaran una sol·licitud per aturar de forma cautelar el desallotjament i tenen previst recórrer l’auto un cop hagin pogut accedir a l’expedient administratiu que fonamenta el desmantellament de la zona. L’Ajuntament afirma que hi ha un informe tècnic que avala el desallotjament per motius de seguretat, principalment pel risc d’incendi.

Santamaría, per la seva banda, ha carregat contra l’administració local, a qui ha acusat de “mala fe” per haver iniciat aquest procediment judicial sense tenir en compte les persones afectades. L’advocat considera que l’Ajuntament ha tingut prou temps des del 2017, quan es va aprovar una moció per començar a treballar per retirar les barraques, per conèixer que aquestes estaven arrendades. “La jutge s’equivoca perquè no té tota la informació i no la té perquè l’Ajuntament ha procurat que no la tingui” i considera que s’estan “vulnerant drets fonamentals”.

L’advocat també reconeix que no totes les persones que tenen allà una petita parcel·la són llogaters, però afirma que majoritàriament sí.

ÚLTIMES NOTÍCIES PUBLICADES