Cristina Carrasco

La Direcció General de Comerç de la Generalitat ha fet públic el Mapa Comercial de Catalunya 2022, que analitza el comerç de les ciutats catalanes de més de 20 mil habitants. El mapa ha estat elaborat després d’haver visitat, classificat i geolocalitzat 164.086 establiments comercials a 67 ciutats, entre 2018 i el 2022, abans, durant i després de la pandèmia.

Segons aquest informe, el comerç de les ciutats catalanes és dens, amb 473 establiments per Km2 i és especialitzat i atractiu, dos trets característics del comerç de qualitat. A més, una quarta part dels establiments pertany al sector de comerç no quotidià. I un altre clúster comercial que fa especialment atractiva i singular l’oferta comercial a les ciutats catalanes és el quotidià alimentari, representat magníficament per la xarxa de Mercats Municipals.

L’estudi avalua la salut comercial de les ciutats a partir de dos criteris principals: el percentatge d’ocupació de locals comercials i l’Índex d’Atracció Comercial (IAC), que recull els percentatges d’establiments de compra no quotidiana, és a dir, aquells productes que no es compren cada diacom ara roba, calçat, complements, decoració per a la llar o productes relacionats amb el lleure o la cultura.
Una de les dades destacades és que el 70% de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants comptem amb un eix comercial de primer ordre. Entre aquestes, la nostra ciutat.

La situació a Rubí

El Mapa comercial de Catalunya assenyala l’illa de vianants com l’eix comercial destacat de la ciutat, especialment l’avinguda de Barcelona i el passeig Francesc Macià, amb especial concentració i dinamisme comercial.

Aquest eix comercial rubinenc acompleix els criteris mínims per ser considerat de primer ordre.

És a dir, compten amb més de 40 locals comercials en actiu, el percentatge d’ocupació està per sobre del 80% i el percentatge d’establiments que ofereixen productes no quotidians superen el 30%. Concretament, hi ha 137 establiments comercials, l’ocupació dels locals ronda el 94,5% i l’oferta de comerços no quotidians és del 45,45% al passeig Francesc Macià i del 31,67% a l’avinguda Barcelona.

La bona salut del teixit comercial del centre no es trasllada de la mateixa manera als barris, que presenten una oferta comercial desigual, amb molt més locals buits i oferta de comerços no quotidians més escassa. Entre els barris amb més dinamisme comercial hi ha la Zona Mercat, el Progrés, Sant Jordi Parc, Can Fatjó, Ca n’Oriol o Les Torres. En altres com Ca n’Alzamora o la Zona Nord l’oferta comercial és més minsa o nul·la, especialment pel que fa a comerços de productes no quotidians.

Cal parar atenció al model comercial vigent

En les conclusions de l’informe, Rubí apareix entre les ciutats on cal parar atenció al model comercial vigent, ja que considera que l’escenari actual presenta “un mix comercial insuficient, amb fuita comercial sistemàtica de consumidors residents”. En aquest sentit, assenyala que cal parar especial atenció i prioritzar l’ocupació de locals, bé amb activitats comercials o d’altres activitats que generin atracció. De fet, locals buits tancats durant molt de temps generen brutícia, enlletgeixen el carrer i són objecte de desig de les okupacions, aspectes que no afavoreixen el teixit comercial en actiu.

Per a Rubí, i molts altres municipis que es troben en aquest escenari, com Lleida, Tarragona, Sant Pere de Ribes o Reus, l’estudi recomana campanyes comercials de dinamització al llarg de l’any. També proposa estudis de localització i d’impuls de l’ocupació de locals buits a través d’accions combinades amb comerciants, agents immobiliaris, propietaris de locals i associacions de veïns, així com analitzar semestralment l’activitat comercial, amb un cens i una diagnosi.

Locals buits

El Mapa Comercial 2022 detecta prop de 900 locals comercials buits en el conjunt de la nostra ciutat. Una dada que contrasta, i molt, amb les darreres xifres de locals buits comptabilitzats per l’Ajuntament l’any 2016, les darreres que es van fer públiques i que assenyalaven uns 263 establiments buits.

Des de l’Ajuntament apunten que estan estudiant l’informe de la Generalitat i que s’afronten a la xifra de locals buits de l’informe amb cautela. El cert és que amb la pandèmia hi va haver comerços que van abaixar persianes, però també és cert que se n’han obert de nous.

Álvaro Gómez, d’Inmoeuropeas, assenyala que només ells ja tenen una vuitantena de locals buits en cartera. Una xifra que sumada a la de la resta d’agents immobiliaris que operen a la ciutat podria donar una dada força superior als 263 locals buits censats en 2016.

Tot i això, cal tenir en compte que el Mapa de la Generalitat ha fet servir la geolocalització i podria haver comptabilitzat plantes baixes privades, com pàrquings, com a locals buits. La xifra real es coneixerà quan el consistori actualitzi el cens de locals buits, una tasca que ja ha començat a fer en el marc de la redacció d’un Pla Estratègic de Comerç local.

Cap a un nou Pla Estratègic de Comerç local

La redacció d’un Pla Estratègic de Comerç, amb el suport de la consultora J3B3 Consulting i gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, va arrencar el mes de gener. El Pla es treballa de manera transversal i compta amb el suport de tots els serveis tècnics de les diferents àrees de l’Ajuntament que tenen a veure amb el comerç. Així, a més del servei de Comerç, hi ha tècnics de l’Oficina de Serveis a les Empreses (OSE), Emprenedoria, Activitats Econòmiques, Residus i Rubí Brilla.

En aquests moments s’està realitzant un diagnòstic per actualitzar el cens d’establiments comercials i l’oferta i demanda de la ciutat. En aquesta primera fase s’ha fet una part quantitativa, de la qual s’estan gestionant ara les dades, a través del cens d’activitats i amb la base de dades de què disposen d’activitats per determinar el cens d’establiments comercials, ja en època postcovid.

D’altra banda, també es treballa en una part qualitativa, iniciada la setmana passada, que inclou sessions de treball amb les associacions de comerciants per conèixer de primera mà, les necessitats i inquietuds dels establiments en actiu, i posteriorment, un treball d’enquestes a comerciants i clients per conèixer el comportament de l’oferta i la demanda.

La segona etapa de la redacció del Pla consistirà en la fase propositiva, amb el disseny i conceptualització d’un seguit d’accions específiques degudament estructurades i amb una temporització clara.

El Pla Estratègic de Comerç serà el full de ruta que permeti al futur govern

---

NOTÍCIES RECENTS