Cal tenir un hospital o una atenció sanitària millor?

extractiva
L’Ajuntament obre a consulta pública prèvia la regulació dels usos extractius i dels d’abocadors
13 de julio de 2022
Refugis climàtics i fonts recreatives per combatre els efectes de la calor
15 de julio de 2022

Cal tenir un hospital o una atenció sanitària millor?

Vicenç Rabadán, professor de Periodisme de proximitat a la UAB

Més de dos anys de pandèmia han ajornat aparentment els dubtes sobre la sanitat a Rubí i el Vallès Occidental: a la comarca, amb 937 mil habitants a 1 de gener de 2021, tres grans hospitals de referència són suficients per a una atenció digna i eficient? Caldria recuperar el compromís de fa 17 anys del segon Govern tripartit de construir dos nous hospitals a Rubí i Cerdanyola? És vigent el projecte de l’Hospital Vicente Ferrer, amb xifres de cost i usuaris de fa 13 anys? La disjuntiva entre centres públics i privats (concertats) és real a Rubí, o l’ombra de Mútua de Terrassa és molt allargada?


El conseller de Sanitat, Josep M. Argimon, va descartar a finals de març recuperar el projecte de l’Hospital Vicente Ferrer malgrat la saturació de l’Hospital de Terrassa, consorci públic, com Mútua de Terrassa. Que sigui aquest segon operador, privat, el que gestioni des de gener el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que Argimon va inaugurar oficialment, suscita desconfiança. El conseller va descartar també que l’Hospital General de Catalunya esdevingui públic i el quart centre hospitalari vallesà de referència, com va proposar l’exconseller Toni Comín el 2016.

La Generalitat ha descartat que l’Hospital General de Catalunya esdevingui públic. / Arxiu


El debat durant anys va ser intens i polititzat, amb postures de grups polítics municipals, tant a Rubí com a Sant Cugat, sovint incoherents amb les dels seus grups parlamentaris. Però les postures partidistes es van basar, més que en informació contrastada de recursos i nous protocols sanitaris, en la localització a Rubí o suposats de la seva ciutadania. No es va debatre si calia sumar més hospitals als 68 integrats en el Sistema integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) des de l’any 2000 o bé reaprofitar i renovar hospitals.

De quan Maragall n’era el President
L’Hospital Vicente Ferrer va ser anunciat per la consellera Geli el 2005, integrat en una proposta de 7 hospitals nous per completar la xarxa catalana. L’Ajuntament de Rubí va cedir una parcel·la de més 22 mil metres quadrats a Can Sant Joan, just a l’est del sector E i el bosc de Ca n’Oriol.


Mútua de Terrassa es va configurar com a gestora del centre i va organitzar el concurs d’idees per al projecte de l’edifici, guanyat per Corea & Moran Arquitectura i Cesc Duran Arquitectes Asociados: la superfície construïda havia de ser de 16.371 mestres quadrats, amb 3 plantes i el cost previst era de 45 milions d’euros.

Imatge virtual de l’edifici Hospital Vicente Ferrer, creada amb motiu de la presentació del primer projecte del centre sanitari al maig de l’any 2010. / Arxiu


L’inici de les obres es preveia el primer trimestre de 2011, però amb el canvi de Govern a Catalunya, el conseller del ram escollit per Artur Mas, Boi Ruiz, va paralitzar els projectes dels 7 centres sanitaris anunciats 6 anys abans, entre ells l’Hospital de Rubí. Un any després es descartava definitivament, al mateix temps que el conseller parlava d’una possible concertació d’una part de l’Hospital General de Catalunya (HGC) com a centre de referència per a Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. I l’any 2016, a l’octubre, el conseller de Salut del Govern Puigdemont, Toni Comín, proposava comprar per 55 milions d’euros l’HGC. La propietat, QuirónSalud, va negar l’oferta, però en va reconèixer contactes informals.


Comparacions… odioses?
Si el que és prioritari són les prestacions sanitàries, comparem: l’Hospital Vicente Ferrer oferia 25 llits de mitja estada, mentre que l’Hospital General de Catalunya n’oferiria 413; de consultes, 33 i entre 30 i 40, respectivament; 33 boxes d’urgències en el primer cas i entre 28 i 40 en el segon; 13 gabinets d’exploració en el Vicente Ferrer i entre 30 i 40 (la meitat per consultes externes) en l’HGC; 10 llits d’observació d’UCI, 6 boxes i 4 quiròfans de cirurgia ambulatòria del primer hospital, i 11 sales d’operacions, 3 sales de part convencional del segon; 25 places d’hospital de dia en el Vicente Ferrer i 25-35 en l’HGC; i uns 15 punts d’hemodiàlisi en tots dos casos.


La connexió de l’Hospital General amb els Ferrocarrils de Catalunya podria ser un factor clau, tant per la gent de Rubí com per la de Sant Cugat, i caldria actualitzar el cost de l’Hospital Vicente Ferrer i definir de forma realista si cal comprar l’HGC, tot recordant els diners públics que fa anys ha invertit o avalat la Generalitat per rescatar-lo diverses vegades, com ha recordat algun grup parlamentari.
A més, una possibilitat no prevista fins ara seria fer servir la meitat dels 90 mil metres quadrats de l’edifici que no s’han ocupat mai per un centre hospitalari públic.


Gestió sanitària pública directa o concertada amb un operador com Mútua de Terrassa? Disjuntiva clau en el futur sanitari de 185 mil persones de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. Potser cal prioritzar instal·lacions ja fetes i reformables, al costat d’un prestigiós hospital privat, que no pas invertir bastants milions que haurien de reforçar les plantilles sanitàries que vam aplaudir cada dia durant mesos.

ÚLTIMES NOTÍCIES PUBLICADES