Rubí, et volem més verd
Visc en una ciutat cada cop més poblada i que surt més al carrer, que vol gaudir d’activitats a l’aire lliure. Una ciutat que demana a crits més zones verdes; zones comunes on esplaiar-se.

Des de fa uns anys però, segons sembla, la prioritat no som els ciutadans, sinó els pressupostos, els grans projectes i per tant, el poc manteniment que requereixen les zones comunes cimentades que majoritàriament hi ha a Rubí.

Està clar que cimentant els espais públics, garantim un manteniment quasi nul.

Tanmateix, no crec que sigui únicament qüestió de pressupostos. Si ens parem a mirar, hi ha un extraordinari pressupost destinat a les Festes Majors; Al centre tenim 2 Festes Majors, la Gran Festa Major i també cal sumar les Festes dels Barris… No ens ho acabem! Calen tantes Festes Majors i de tants dies?

Es podrien destinar més diners per crear zones verdes? Oxigenar una mica aquesta ciutat, envoltada de polígons industrials i amb poca qualitat d’aire seria un gran avanç i una millora indispensable.

No només parcs verds, se m’acut, apuntar-nos a la creació i propagació de sostres verds. És a dir, taulades tapiades de plantes. El manteniment és mínim, redueixen la contaminació i ajuden a refrescar els edificis. És també una mesura molt viable en empreses, que disposen de grans superfícies.

Sona idealista i potser és una mesura poc popular és clar, però cada cop més ciutats i administracions públiques, estan fent possible aquesta realitat en diferents ciutats del món; Madrid, Copenhaguen, París, Mèxic D.F., etc. Per llei s’està implementant en ciutats de França i Dinamarca.

I és que no tot es redueix als calés, també la qualitat de vida i de l’aire són indispensables per viure millor.

Esperem doncs algun dia, que els nostres polítics prenguin nota dels països més avançats en medi ambient i puguem convertir les nostres ciutats en ciutats més dignes i vivibles.
De moment però, el dispendi en Festes Majors s’emporta la palma.
Cristina Gómez

Exemplaritat veïnal
Dissabte passat, al carrer Verge de Fàtima amb Apel·les Mestres, una senyora de 90 anys va tenir una ensopegada a la vorera, a l’alçada del col·legi Liceu Politècnic. Arran de la caiguda, es va fer un trau al nas molt aparatós, amb un gran vessament de sang, així com una gran contusió a l’ull esquerre.
La rapidesa dels veïns per auxiliar-la va ser admirable, dones i joves, així com clients del Bar Midas, que van acudir de seguida. Fou precisament un dels joves assistents qui va trucar l’ambulància.

La senyora accidentada està fora de perill i com no sap els noms dels veïns que la van auxiliar, en nom seu, aprofito aquestes línies a través de Diari de Rubí per transmetre’ls les gràcies de tot cor.
Josep Abarca

‘Masters del universo’
¡Qué de moda están los famosos masters! Resulta que ahora todo el mundo tiene master: Cristina Cifuentes, Pablo Casado, Carmen Montón, Pedro Sánchez…, pero según lo visto los masters se regalan como si fueran Papa Noel o los Reyes Magos, o simplemente no existen, es decir, son falsos.

Desde estas líneas hago un llamamiento a todas aquellas personas que han cursado o estén cursando un master, sea de la disciplina que sea : ¡cuidado!, el día menos pensado pueden acusarlas de plagio, de regalo de cumpleaños, de poco profesional…

Hace unos cuantos años, cuando oías hablar a alguien de la palabra master, sonaba como a algo importante, como un complemento de estudios al más alto nivel, y ahora la “fatídica” palabra master suena a tomadura de pelo, a regalo.

¡Cómo han cambiado las cosas! Avanza el tiempo y llegaremos a la sublime conclusión de que los únicos masters verdaderos serán los ‘Masters del Universo’ de los añorados años 80.
José A. Avila López