Coincidint amb la reivindicació del 8 de març, durant el cap de setmana van tenir lloc diverses activitats culturals des d\’una òptica femenina, entre les quals hi va haver un festival impulsat per La SoniK i una obra de teatre d\’homenatge a la rubinenca Neus Català.

Art, debat, tallers i música feta per dones omplen el Celler al Festival No Woman, No Fest
Centenars de persones van visitar el Celler de Rubí durant la segona edició del Festival No Woman, No fest’, una jornada reivindicativa dedicada a la dona. Impulsat per l’entitat juvenil i musical La SoniK, el festival ha comptat amb una exposició de fotografies, dibuixos, pintures i audiovisual de 20 artistes majoritàriament rubinenques i 9 parades de venda de creadores locals. Les obres tractaven temes com l’alliberament del cos de la dona, la menstruació, la transsexualitat o el plaer femení, entre altres.

De les 12 del migdia fins a la 1 de la matinada van tenir lloc concerts, un recital poètic o tallers de compreses de tela, de henna i de ramells de neteja energètica. Un dels actes més multitudinaris va ser la taula rodona sobre feminisme per part d’una dona migrada i una dona transsexual. Siham Azaouyat i Helena Meri van tractar la necessitat d’una societat amb sentit crític i que accepti la diversitat, que erradiqui els falsos estàndards de persones masculines i femenines i impulsar l’educació social a les escoles, entre altres temes.

Èxit de ‘50.446’, l’homenatge a Neus Català de l’Escola 8 Temps a l’Ateneu
50.446 era el número d’identificació de la rubinenca Neus Català al camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya). En homenatge a la seva figura i a totes les dones que van morir lluitant pels seus ideals, 8 Temps Espai d’Arts Escèniques va programar un espectacle de dansa i teatre ple d’emotivitat, basat en les memòries de Català, i que coincideix amb els actes de reivindicació del 8 de març.

Santiago Granizal i Antonio Castillo són els directors de ‘50.446’, ideat per Àlex Colás, un muntatge que combina els pensaments de Català amb les seves vivències durant més d’un any al camp de concentració, entre 1944 i 1945. L’obra és un crit a la llibertat i a la lluita per l’apoderament femení en un àmbit opressiu, alhora que mostra la germanor i la unió de forces entre les preses. Les nou funcions representades el 6, 7 i 8 de març van omplir l’Ateneu.