L’Ateneu va acollir el dijous passat la primera xerrada del cicle ‘Alcaldes del franquisme a Rubí’, una conferència que va anar a càrrec de l’historiador local Eduard Puigventós, que va resseguir el mandat dels tres primers alcaldes del franquisme, des del 1939 fins al 1949. Un acte que va aplegar més d’una cinquantena de persones i que va aixecar força expectació entre els assistents, que també van explicar records i vivències de l’època.

Eduard Puigventós va explicar que Miquel Casanovas va ser el primer alcalde després de la Guerra Civil i en el seu curt mandat, d’un any i mig, va tenir molts problemes amb els productors de vi i sobretot amb els falangistes. Casanovas, que va ser membre de la CNT i que va fer el primer discurs en català després de l’arribada de l’exèrcit franquista, també va ser acusat de malbaratament de productes i de comportar-se com un cacic local. De fet, la secció local de la Falange va assaltar l’Ajuntament el 1940 i finalment el va fer fora.

El va substituir Lluís Armengol, que no va durar ni un any. Havia estat director de l’únic banc que hi havia a Rubí i tenia un to molt més conservador que no pas falangista, segons va explicar l’historiador rubinenc, tot i que els falangistes van passar a tenir més pes dins del consistori. Als pocs mesos va presentar la dimissió, però no li van acceptar, fins que finalment va decidir plegar i marxar de Rubí. Va ser aleshores quan va accedir Luis Iglesias, nascut a Salamanca però que portava temps vivint a la vila. L’historiador rubinenc va explicar que Iglesias pertanyia al sector més radical de la Falange però que va tenir molts problemes amb la parròquia i el mossèn, ja que vivia amb una dona que tenia una filla i això estava mal vist. A més, va aconseguir que l’Ajuntament es quedés amb el cementiri i això també va irritar els sectors clericals. Va ser alcalde del 1941 fins al 1949, quan va ser acusat d’embutxacar-se diners i el govern civil va decidir intervenir i nomenar Josep Fortino.

La segona xerrada del cicle serà aquest dijous a les 19 hores a l’Ateneu i anirà a càrrec de l’historiador Ramon Batalla. En aquesta segona xerrada, es farà un seguiment dels mandats de Josep Fortino, que va ser alcalde del 1949 fins al 1962 i de Miquel Rufé, màxim mandatari municipal del març a l’octubre.