Al segle XIX una gran part del terme de Rubí era propietat del marquesat de Moià de la Torre, i a partir de 1865, del de Santa Maria de Barberà.

Sabem que Maria de Sarriera i Copons (1790 – 1850), que era la marquesa de Moià de la Torre i Cartellà, tenia unes 70 cases a Rubí el 1815. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics del 1835 aquesta família de la noblesa catalana també va adquirir el castell amb totes les seves terres, entre elles l’Escardívol i tot el barri actual de la Plana del Castell. A l’altra banda de la riera, les possessions abraçaven des de l’actual plaça de Catalunya al sud, fins a la plaça de la Sardana i el Bullidor, al nord, i la Serreta a l’oest.

Quan va morir Maria de Sarriera, el 1850, li va succeir la seva germana Josefa, que moriria al cap de quinze anys. El fill de Josefa, Ramon de Sarriera-Gurb i de Pinós, que també era marquès de Santa Maria de Barberà, des del 1865, doncs, passà a ser el propietari de totes aquestes terres, situades a la meitat nord de l’actual casc urbà de Rubí.

La marquesa de Moià tenia tanta influència a Rubí que des de la dècada dels anys 60 del segle XIX va influir en l’Ajuntament per impulsar un pla d’urbanització que abracés part de les seves possessions, entre elles la zona de la Plana del Castell i el centre de Rubí, amb la qual cosa òbviament el municipi va estar d’acord. El 1871, quan ja era marquès Ramon de Sarriera, es va començar a engegar un primer pla general d’urbanització, presentat oficialment el 1874, que contemplava la creació d’un carrer de la Marquesa (actual del Dr. Robert) i la placeta de la Marquesa (fotografia que adjuntem). Aquests espais van ser anomenats així en honor de la mare del marquès de Moià de la Torre i de Santa Maria de Barberà.

La placeta de la Marquesa es trobava davant de l’actual cansaladeria Milà, que era la més petita de Rubí, ja que tenia només 343,80 m2. A principis del segle XX, entre 1912 i 1914, l’Ajuntament va unificar l’espai comprés entre aquesta placeta i la plaça Nova i es va crear una gran plaça, amb impressionants arbres que donaven una agradable ombra: s’anomenaria plaça de Salmerón.

Pel que fa al carrer de la Marquesa, actual del Doctor Robert, va rebre aquest nom almenys fins el 1910.