El projecte Rubí Brilla, cap a on hauria d’anar?

Imagen noticia
Presentació del llibre il·lustrat ‘Qui soc avui?’ a Lectors al tren! Espai de llibres
25 de octubre de 2018
Imagen noticia
El Congrés Rubí Brilla apunta l’economia circular com l’impuls definitiu pel canvi de model energètic
29 de octubre de 2018

El projecte Rubí Brilla, cap a on hauria d’anar?

Imagen noticia

Ara fa 10 anys va néixer el projecte Rubí Brilla (RB) a mans de l’alcaldessa Carme García (PSC). L’objectiu del projecte era fer de Rubí una ciutat de referència en matèria d’eficiència energètica i ús d’energies renovables en tots els àmbits de la ciutat: industrial, comercial, domèstic, del transport i dins el mateix ajuntament. Segons el Pla Director Rubí Brilla 2016-2019 (PDRB), aprovat pel ple el novembre del 2016, els objectius són: la reducció o eliminació de la dependència energètica exterior, la millora de la competitivitat d’empreses i indústries, erradicar la pobresa energètica, generar noves modalitats de consum responsable, reduir al mínim les emissions contaminants del municipi, difondre el concepte de cultura energètica i empoderar la ciutadania en qüestions energètiques.

Tots aquests objectius són lloables i lògics, i tot i que Rubí Brilla ha impulsat accions interessants, com el 50-50 a les escoles o projectes d’eficiència energètica als polígons industrials, al nostre entendre no s’han arribat a complir les expectatives que generava el projecte. Un exemple: el Pla Director aprovat establia un pressupost de 747.743 euros pel 2017, però en els pressupostos anuals de l’Ajuntament només se’n van pressupostar 190.441 euros, dels que, segons la memòria del projecte, finalment només se’n van executar 166.988 euros, essent la despesa pel Congrés del Rubí Brilla una de les dues accions que més fons consumeix (56.006 euros).

Què ha passat amb les línies estratègiques que requereixen més impuls i aportació de recursos? La rehabilitació energètica d’edificis, juntament amb la mobilitat elèctrica, són les dues activitats que la Unió Europea estableix, i finança, com a màxima prioritat a tota Europa per a l’estalvi energètic. En canvi, durant el passat 2017, el projecte Rubí Brilla ha destinat a les línies estratègiques 7, 8 i 9 (L7 Rehabilitació energètica; L8 Mobilitat sostenible; L9 Autoabastiment energètic) poc més del que ha destinat al Congrés Rubí Brilla. Caldria preguntar-se, doncs, quins canvis estructurals per reduir la factura elèctrica, més enllà de fer tallers informatius sobre les factures, s’han realitzat a una ciutat on la pobresa energètica va en augment? Com és possible que ciutats que van reconèixer el projecte Rubí Brilla ara ens passin per davant en executar iniciatives pioneres com la de crear comercialitzadores energètiques públiques (BCN és la primera ciutat), que alhora produeixen l’energia que consumeixen (edificis públics i enllumenat de carrers), i donen servei a famílies amb greus dificultats econòmiques?
Per a nosaltres, una de les mancances principals que tenia el projecte, i que encara té, és que, tot i que es diu que és un projecte estratègic, en realitat políticament no se’l considera ni se’l tracta com a tal. La coordinació entre totes les àrees de l’Ajuntament, l’aposta pressupostària, i el compliment dels objectius previstos en el PDRB, haurien d’haver estat el centre de les actuacions. Avui sols són declaracions de bones intencions d’un projecte heretat per l’actual equip de govern i en el qual no han cregut mai. Des del nostre punt de vista, Rubí Brilla hauria de ser un projecte estratègic, amb visió global de ciutat, que connecti les diverses àrees de l’Ajuntament en matèria de sostenibilitat (no només l’energètica).

Altres exemples de què podria fer el projecte Rubí Brilla per afrontar el canvi climàtic seria incrementar el verd urbà a tota la ciutat i millorar-ne la gestió; tot i que l’actuació en si depèn de Serveis Territorials, Rubí Brilla hauria d’assegurar-ne la implementació i assessorar els tècnics de l’àrea pertinent per a fer-ho. El mateix per impulsar mesures en matèria d’habitatge energèticament eficient, on cal coordinar Serveis Territorials i Serveis a les Persones. O, per exemple, tenint en compte la importància de l’impacte del transport en relació al canvi climàtic, enlloc de destinar 18.000 euros a comprar un cotxe elèctric compartit, el projecte Rubí Brilla podria acompanyar al Servei de Mobilitat i a Serveis Territorials de l’Ajuntament per implementar mesures estructurals més profundes per fomentar l’ús de cotxe elèctric compartit (a l’hora dissenyar el POUM, per exemple, pensar on es podrien ubicar els aparcaments de cotxe compartit), però sobretot per incrementar l’ús del transport públic o l’ús de la bicicleta compartida (proposta que estava al Pla Director i que no s’ha tirat endavant, ni tan sols s’ha fet un estudi).

Un projecte com aquest, que pretén afrontar la sostenibilitat energètica a Rubí, reduir les causes que actuen directament en el canvi climàtic i crear una nova cultura energètica, hauria d’aprofitar les oportunitats que altres ciutats ja estan implementant, així com l’experiència i solvència d’un equip tècnic reconegut fora de l’àmbit local.

L’impuls no es demostra solament amb paraules i repetint any rere any experiències ja consolidades, sinó dotant el projecte d’un pla factible i ambiciós, i un pressupost i recursos humans adequats.

La proposta que acompanya aquest article no és que s’elimini el projecte Rubí Brilla, però sí que es replantegi per tal que sigui realment útil a la ciutat.

La funció principal del projecte hauria de ser la coordinació entre les diverses àrees de l’Ajuntament, per tal que en totes elles s’apliquin uns criteris concrets, i científicament i tècnicament fonamentats en matèria de sostenibilitat energètica, tenint en compte des d’aspectes 100% energètics a aspectes socials, de salut, de gestió del territori, econòmics, etc. Aquest hauria de ser el valor afegit del projecte Rubí Brilla.